LÍPIDS

Els lípids són un conjunt de compostos heterogenis estructuralment. Tots tenen com a característica comuna el seu caràcter apolar que els hi confereix insolubilitat en H₂O. Es classifiquen en:

· Àcids grassos: contenen àcids grassos.

· Lípids simples (insaponificables): poden serOOOOOOO terpens o esteroids i no tenen àcids grassos.

· Lípids complexes (saponificables): poden ser: ceres, triglicèrids, acil fosfoglicèrids (glicerofosfolípids), esfingolípids. Tenen àcids grassos mitjançant enllaços ésters i es trenquen formant sabó.

ÀCIDS GRASSOS

Tenen com a forma general

Tenen entre 4 i 6 carbonis. Hi ha àcids grassos saturats o insaturats (presenten 1 o més dobles enllaços a la seva molècula).

Per facilitar la nomenclatura, es diu el nombre de carbonis i el nombre de les insaturacions.

(Nombre de carbonis) 16:0 (nombre de dobles enllaços) àcid palmític/hexadecanoic.

18:1 (A⁹) Té 18 Carbonis, 1 doble enllaç a la posició 9 (entre C₉ i C₁₀): Àcid oleic.

20:4 (A^5,8,11,14) Té 20 C amb 4 dobles enllaços a les posicions 5,8,11,14: àcid araquidòmic.

Els àcids grassos naturals són majoritàriament parell perquè la via de síntesi dels àcids grassos es fa a partir de la molècula d´acetil Co-A, que es va juntant de 2 en 2.

Les propietats físico-químiques depenen de la longitut i el grau d´insaturació. Pot variar la seva solubilitat en aigua i el seu punt de fusió. Com més llarg i més insaturat, més insoluble en aigua i punt de fusió més elevat. És perquè els àcids grassos són molècules linials, quan hi ha 1 àcid gras, les molècules sempre estan empaquetades. Tenen un cap polar i una cua apolar.

Els àcids grassos amb insaturacions (que són cis) no són molècules linials, sino que tenen angles. Les interaccions són més febles. Les molècules amfipàtiques tenen un cap polar i una cua apolar. Les molècules d´àcid gras formen unes miscel·les en medis aquosos.

Aquesta disposició també es veurà a lípids complexes i explica la manera d´organitzar-se dels lípids per formar membranes biològiques.

Els àcids grassos lliures són molt extranys.

LÍPIDS SIMPLES

Tots els lípids simples deriven de l´isoprè:

A la natura es troben precursors fosforilats de l´isoprè.

Poden ser terpens i derivats o esteroids.

Terpens

Els terpens són sempre molècules formades per múltiples de l´isoprè. Hi ha formes cícliques i no cícliques. Molts terpens són olorosos.

Els carotenoids són derivats de l´isoprè. És un precursor del retinoid.

Les molècules isoprenoides estan relacionades amb les vitamines i compostos semblants (vit K, vit E...). També hi ha molècules que no són vitamines. A totes les molècules, la cua isoprenoide els facilita la seva hidrofobicitat.

Esteroids

Els esteroids també deriven de l´isoprè. Tots tenen el mateix nucli (format per 4 anells).

Es forma a partir de l´acetil Co-Enzim A. Dins dels naturals hi ha moltes molècules. El més conegut és el colesterol. El colesterol està només a animals, però les plantes tenen ergosterol. Derivats del colesterol hi ha altres molècules com hormones (sexuals, corticoids, aldosterona, àcids biliars, vitamina D).

Són components essencials de les membranes. La gràcia és que és una molècula gairebé plana. És una molècula amfipàtica amb cap polar i resta apolar. Es col·loca dins la membrana i, amb el grup OH, cap a fora.

LÍPIDS COMPLEXES

Els lípids complexes es classifiquen en:

Ceres

Són ésters d´àcid gras de cadena llarga i alcohol de cadena llarga. L´estructura general és:

Poden ser saturades o insaturades. Són hidrofòbiques. Tenen el punt d´ebullició alt. Formen part de la cera de les abelles. No són compostos ampliament difosos.

Triglicèrids

També són anomenats triacilglicerols. Són ésters d´un alcohol (glicerol: )
que formen un enllaç éster amb un àcid gras.

Són compostos neutres i apolars (insolubles en aigua). El seu punt de fusió depén del grau d´insaturació dels àcids grassos. Com més insaturacions tingui l´àcid gras, més augmentarà el punt de fusió.

Els diglicèrids només tenen 2 àcids grassos.

Els monoglicèrids només tenen 1 àcid gras.

El seu paper és de reserva energètica. Són importants per les llavors perquè donen l´energia per germinar. Són una bona reserva energètica.

Respecte als carbohidrats de reserva, són més energètics (9Kcal/gr), mentre que els carbohidrats només tenen 4 Kcal/gr. Són compostos completament reduïts.

Els triglicèrids s´emmagatzemen lliures d´aigua. Un gram de triglicèrids emmagatzema 6 cops més energia que un gram de glucògen. Els triglicèrids s´hidrolitzen (trencant els ésters), sol ser una hidròlisi química, donen el glicerol més sals d´àcids grassos ( que són el sabó). Per això es diuen lípids saponificables. La seva hidròlisi és per les ligases, que són enzims regulats per hormones (insulina i glucagó).

Glicerofosfolípids

És un compost amfipàtic i tenen funcions estructurals. Són els components de les membranes biològiques. Són compostos derivats del glicerol. Estan formats per glicerol, 2 àcids greixos i esterificat un àcid fosfòric i un alcohol. L´alcohol pot ser etalonamina, colina, serina, glicerol, sucres alcohols...

Són molècules amfipàtiques (cap polar i la resta apolar). Els caps s´orienten cap a l´àtom aquós formant una bicapa lipídica i les cues apolars estan cap a dins, fent moltes interaccions hidrofòbiques entre elles.

Esfingolípids

Són derivats de l´esfingosina. Enlloc de glicerol com a alcohol tenen l´esfingosina (pes molecular elevat).

S´assembla a un monoacilglicèrid. S´uneix amb el grup amí amb un àcid gras mitjançant un enllaç amida.

El tercer grup alcohol s´uneix a diferents compostos. Es classifiquen en:

· Esfingofosfolípids: tenen fosfat. El tercer grup s´esterifica amb un fosfat que ho torna a fer amb un alcohol que pot ser els mateixos que els glicerofosfolípids. Són molècules carregades pel grup fosfat.

· Esfingoglucolípids: no tenen fosfat. No tenen càrrega. El grup OH de l´esfingosina està unit a un o més glúcids. Els glucolípids que contenen glucosa o galactosa es diuen cerebròsids. Són glucolípids neutres. Si són un conjunt de diversos sacàrids formant un oligosacàrid que pot ser ramificat (poden ser diferents tipus de sacàrids), són gangliòsids. Són glucolípids àcids. Són abundants a les membranes de les cèl·lules nervioses.

Actualizado el Viernes, 12 Julio, 2002 19:37

Inicio.

VETERINARIOS@OLE.COM