CONDUCTA
D´ALIMENTACIÓ
Hi ha moltes
malalties que donen lloc a canvis a la conducta d´alimentació, que sovint
serveixen per identificar les malalties.
També hi ha
fases al cicle animal al que la conducta d´alimentació limita la producció dels
animals.
Els mecanismes
de tipus fisiològic que regulen el comportament d´alimentació es van resumir en
un principi en 2 teories: Teoria dels dos centres i teoria glucostàtica.
La teoria dels
dos centres diu que un comportament d´alimentació dels animals està regulat
directament per l´hipotàlam.
A l´hipotàlam
hi ha molts grups de neurones, però en aquesta cas, les més importants són:
-
Neurones ventromedials: centre de la sacietat.
-
Neurones de l´hipotàlam lateral: centre de la gana.
Van carregar-se
l´hipotàlam ventromedial i van donar lloc a l´hiperfagia.
Després van
carregar-se l´hipotàlam lateral i van veure que les rates mostraven el canvi de
conducta contrari (hipofàgia).
La teoria dels
2 centres diu que la conducta d´alimentació dels animals i les persones està
controlada per 2 grups de neurones (un lateral que quan s´activa, activa
l´alimentació i produeix gana i un ventromedial, que quan s´activa inhibeix
l´alimentació). L´acció d´un inhibeix l´altra.
Els estímuls
que activen aquests centres són la teoria glucostàtica: diu que quan descendeix
la concentració de glucosa en sang, s´activa l´hipotàlam lateral, mentre que
quan augmenta la concentració de glucosa en sang, augmenta l´hipotàlam
ventromedial. Aquest sistema funciona com un glucostat (mecanisme que manté
constant la concentració de glucosa en sang). Aquest mecanisme és l´hipotàlam,
actuant d´aquesta manera.
Aquesta teoria
és falsa perquè encara que l´hipotàlam regula i controla la conducta
d´alimentació, l´hipotàlam no es limita a funcionar com a glucostat, sino que
el mecanisme és molt més complicat.
Els estímuls
són més complicats i són a curt plaç:
· Insulina
(hormona produïda pel pàncrees). És una hormona peptídica (cadena
d´aminoàcids). És sintetitzada per les cèl·lules b del pàncrees.
L´estímul principal que controla l´alliberament d´insulina és la
concentració de glucosa en sang. Quan
augmenta la concentració de glucosa en sang. Quan augmenta la concentració de
glucosa en sang, el pàncrees allibera insulina. La funció principal de la
insulina és permetre que la glucosa entri dins les cèl·lules de l´organisme. La
majoria de les cèl·lules de l´organisme necessiten que la insulina els ajudi a
fer entrar la glucosa (entre elles els adipòcits i hepatòcits). L´aliment que
hi ha al tub digestiu és digerit i absorbit i a la sang hi arribaran nutrients,
entre ells la glucosa. El pàncrees alliberarà insulina, que actuarà directament
sobre el SN de l´animal, de manera que, quan la concentració d´insulina és
elevada i hi ha una elevada concentració de glucosa en sang, s´inhibeix la
conducta d´alimentació. La insulina també facilita l´entrada de glucosa al
fetge, que envia un senyal al SNC que inhibeix la conducta d´alimentació. El
senyal va a través del nervi vague. A un animal diabètic, que no produeix insulina,
tindrà una conducta d´hiperfàgia. Si es produeixen quantitats molt elevades
d´insulina (hiperinsulinemia), en la mesura que es va ingerint glucosa,
ràpidament anirà als adipòcits i la concentració de glucosa serà sempre baixa i
sempre donarà lloc a la hipofagia. Als ocells migratoris, abans de migrar,
pateixen una hiperinsulinemia. Si es representa el consum d´aliment en funció
de la concentració d´insulina:
·
Colescistoquinina (CCK): és una hormona peptídica produïda per les cèl·lules
del epiteli del duodé. L´estímul que produeix la CCK és l´arribada d´aliment al
duodé. Actúa sobre l´hipotàlam i activarà les neurones de l´hipotàlam
ventromedial i s´alliberarà primer que la insulina.
· El mecanisme
nerviós de la distensió de l´estòmag i la presència d´aliment a l´estòmag, via
nerviosa, arriben a l´hipotàlam i s´activarà la sacietat. El grau de distensió
de l´estòmag és sobretot important als animals herbívors perquè consumeixen
aliments rics en fibres. A més també intervé a la distensió de l´estòmag la
digestibilitat (rapidesa amb la que l´animal digereix o processa l´aliment).
Els mecanismes
que regulen la conducta d´alimentació a llarg plaç són mecanismes que tendeixen
a aconseguir un pes corporal estable mitjançant la quantitat de teixit adipós
al cos:
· Les leptines
són hormones responsables del control de la conducta d´alimentació a llarg
plaç. Les leptines són hormones peptídiques que es produeixen al teixit adipós
mitjançant els adipòcits i es regula mitjançant l´estat de replexió dels
adipòcits (si estan buits produeixen més i si estan plens, produeixen menys).
Les leptines, arriben al SNC i afecten varies conductes de la biologia dels
animals, sobretot el consumd´aliment, de manera que una disminució de leptines
estimula la conducta d´alimentació o a l´inversa. A més, també modifiquen la
conducta de reproducció. Una baixa quantitat de leptines significa una
reproducció baixa. Sobretot a les femelles. Això no significa que un augment de
leptines faci augmentar la reproducció.
· L´amígdala
també regula la conducta d´alimentació. L´hipotàlama regula la quantitat
d´aliment, mentre que l´amígdala regularà el que mengem. Quan l´amígdala
s´altera, apareix la conducta de pica.
El consum
d´aliment es veu modificat per:
1. Factors propis
de l´animal: El més important és el que està relacionat amb la reproducció: Als
mascles és poc important i a les femelles és molt important. Hi ha 3 aspectes:
1. El consum d´aliment canvia al llarg del cicle ovàric o estral: Els
estrògens modifiquen el comportament d´alimentació. En primer lloc actúen
directament sobre el SNC i inhibeixen el centre de la gana i estimulen el
centre de la sacietat. Hi ha una disminució al consum d´aliment. Els estrògens
també actúen sobre pràcticament tots els teixits, sobretot les cèl·lules del
teixit adipós i disminueixen la captació de nutrients per part dels adipòcits.
Hi ha una disminució al consum d´aliment perquè els adipòcits capten la glucosa
en sang i la concentració de glucosa en sang es manté més elevada i l´animal
menja menys. Les conseqüències d´aquest fet
són que a totes les femelles hi ha una disminució edl consum d´aliment
bastant marcada durant el període de cel i que la castració d´una femella
(estirpació dels ovaris), augmenta el consum d´aliment. A més, els estrògens
estimulen l´activitat general de l´animal, si la castrem, la femella serà menys
activa i les seves necessitats d´energia disminuiran i la femella té un risc
d´augmentar en obesitat. Normalment només es troba al gos. Els gats tenen menys
tendència a presentar obesitat perquè regulen molt millor. L´obesitat al gos no
és tant greu, però augmenta el risc de patir problemes articulars i augmenta el
risc de patir diabetes o que el tractament de la diabetes fos molt més difícil.
2. El consum d´aliment canvia al llarg del cicle de la gestació: Els
animals i persones consumeixen més o menys aliments per satisfer les
necessitats energètiques que tenen. La gestació augmenta molt les necessitats
energètiques perquè es produeix el creixement i desenvolupament del fetus. El
fetus no es desenvolupa de manera uniforme al llarg de la gestació.
A tots els mamífers, el fetus creix molt poc durant el primer terç,
creix poc durant el segon terç i sobretot es concentra el seu creixement durant
el tercer terç. El consum d´aliment al llarg de la gestació al principi no
canviarà, però quan comenci la segona meitat del segon terç començarà a menjar
una mica més i consumeix molt més durant l´últim terç. Hi ha 2 excepcions
d´espècies domèstiques: la gata i la truja. Enlloc de tenir quest patró, el
consum d´aliment comença gradualment
durant l´inici de la gestació perquè acumulen moltes reserves de greix, que
podrà utilitzar després a la lactació. Quan resten poques setmanes o dies abans
de parir, disminueix molt marcadament el consum d´aliment. Sobretot és freqüent
a l´ovella i dóna una malaltia. Aquest mecanisme és basicament:
-De tipus físic: el rumen controla el consum d´aliment i quan es dóna
la seva distensió, s´indica la sacietat. Depén del volum de l´aliment ingerit i
del volum disponible dins del rumen. Si el comprimim, menjarà més. Conforme
augmenti l´úter, el rumen serà més petit. Les ovelles prenyades amb 2 xais
marcaran més aquesta disminució de consum i si estan molt grasses també ho
patiran. També succeeix que se li donen farratges de mala qualitat.
- De tipus hormonal: Passen a tots els animals doméstic amb excepció de
l´euga. La concentració d´estrògens
augmenta, fent disminuir molt el consum d´aliments. L´ovella menja menys
en unes necessitats energètiques molt elevades i dóna lloc a la toxemia de la
gestació, que disminueix el consum en un animal amb moltes necessitats
energètiques. Hi ha una utilització de les reserves de greix. L´aport de
glucosa serà molt baix. Quan passa això, l´organisme produeix cossos cetònics.
Quan es produeixen molts cossos cetònics poden danyar el SNC. Per prevenir-la
s´ha d´identificar les ovelles amb més risc i se li donen farratges de molt
bona qualitat o pinso concentrat.
3. El consum d´aliment canvia al llarg de la lactació: La lactació
produeix grans necessitats energètiques. Els animals augmenten molt el consum
d´aliment i, en general, el consum d´aliment és paral·lel a la producció de
llet. A la raça de llet li passa que primer pareix i després comença a produir
llet. La curva de lactació és:
El pic arriba al màxim a les 4 setmanes fins que la producció de llet
s´acaba als 10 mesos. El consum d´aliment va endarrerit perquè sobretot té el
màxim a les 10-12 setmanes. Durant les primeres setmanes menja menys del que
satisfa les seves necessitats energètiques i produeix cossos cetònicsq poden
donar una cetosis.
Sembla ser que la raó és l´efecte de l´augment d´estrògens al final de
la gestació, perquè són hormones esteroidees i els seus efectes duren un cert
temps després. Les vaques amb més risc són les vaques més productives i a les
més grasses. Les coixeres a les potes del darrera són degut a l´augment dels
braguers, que no els permet tenir les potes en posició normal.
3. L´estrés també modifica la conducta
d´alimentació. L´estrés és una resposta de l´organisme animal enfront de
qualsevol situació que suposi una amenaça o perill per l´animal. Aquesta
resposta inclou una sèrie de canvis de conducta i uns canvis de tipus
fisiològic a la concentració de determnades hormones. Aquestes situacions són els
factors estressants, que són:
* Novetat: canvis a l´ambient de l´animal.
* Dolor.
* Densitat excessiva d´animals en un determinat
espai.
La resposta d´estrés s´inicia amb la
producció d´unahormona per part de l´hipotàlam. S´anomena CRH (Hormona
alliberadora de Corticotropina). La Crh disminueix el consum d´aliment entre
altres efectes. Es dóna anorèxia secundària a estrés o anorexia causada oer
estrés.
Els animals no tenen anorexia nerviosa i no
és un sinònim d´anorèxia causada per estrés. Només es dóna a persones perquè
tenen un component social i cultural.
L´anorèxia causada per estrés interessa
perquè:
- El gat degut a l´anorèxia és sinònim de
malalties. Sovint és quan es produeix un canvi d´ambient que desencadena la
resposta d´estrés i aquesta anorèxia si abans estava gras, dóna una malaltia
que és la lipidosi hepàtica, que pot acabar amb la mort del animal. Pot
aparéixer sempre que mostra anorèxia.
- Els animals que pateixen dolor crònic també
tenen una situació d´estrés i mostren anorèxia i pèrdua de pes. La pèrdua de
pes i el consum d´aliment de l´animal són criteris objectius per detectar el
dolor crònic. Aquesta supervisió dels animals és una responsabilitat dels
veterinaris en quant als animals d´experimentació. Quan els animals han perdut
més del 20% del seu pes corporal, la situació de dolor és excessiva i s´han de
sacrificar.
4. El genotip també afecta al consum d´aliment dins de les espècies
domèstiques (sobretot s´ha estudiat al porc). Fa referència a l´heretabilitat,
que pot anar de 0 a 1. L´heretabilitat del consum d´aliment és aproximadament
0´3 ( és una heretabilitat mitja i amb relativa facilitat es pot canviar aquest
comportament mitjançant selecció). El consum d´aliment està correlacionat amb
variables de tipus productiu. Concretament està correlacionat amb la velocitat
de creixement de forma possitiva. També està relacionat amb el % de magre a la
canal del porc. La carn té proteïnes i greix. El % de magre és el % de proteïna
sobre el total. El consum d´aliment està relacionat de forma negativa. Aquest
és un problema de la producció porcina, perquè té poc grex i molta proteïna
perquè s´han anat seleccionant els porcs per escollir els % més alts. S´ha anat
seleccionant, cada cop més, porcs amb poca gana. Ara hi ha problemes
productius. A vaques l´heretabilitat és de 0´4 i hi ha una marcada interacció
genotip-ambient pel que fa al consum d´aliments. Hi ha interacció
genorip-ambient quan la diferència depén de l´ambient.
2. Factors propis
de l´ambient: Hi ha bàsicament 2:
· Temperatura:
El consum està relacionat amb l´energia. Hem de saber com la temperatura
modifica les necessitats d´energia d´un animal.
Quan fa més fred necessitem més energia, després s´equilibra i torna a
pujar quan comença a fer més calor. En ambients freds, l´animal s´ha de
termoregular i per això es necessita energia. La zona termoneutre és on la
temperatura es manté constant perquè no s´ha de fer res per refrigerar o
calentar el cos.
A temperatures altes, s´ha de fer un esforç per refrigerar el cos i es
gasta més energia.
L´alimentació ad libitum és
aquella en la que l´animal pot menjar tot el que vulgui. Quan fa calor mengen
menys del que haurien de menjar. Això es perquè la digestió i absorció de
l´aliment genera calor i es disminueix tant com es pot el consum d´aliment. És
una resposta generalitzada als animals. Els animals mengen menys del que
necessiten i disminueix la seva productivitat. Les vaques frisones comencen a
menjar menys quan la temperatura passa de 25ºC. El metabolisme de l´aliment
desprén més calor si es tracta d´aliments fibrosos. Aquest probleme sobretot es
dóna a animals amb una alimentació amb mals farratges (herbívor). A la
pràctica, els animals que es troben amb més problemes són les vaques de llet i
les trujes que alleten els garrins perquè disminueix la seva producitivitat. A
les trujes, la temperatura ideal és d´aproximadament uns 18ºC i, a més
temperatura, per cada ºC d´increment sobre els 18, la truja respón menjant 1gr
menys per kilogram de pes al dia.
Si ens trobem a 25ºC, la temperatura sobrepassa 10ºC i la truja està
menjant (amb un pes aproximat de 200 Kgr) 2 kilograms de pinso meny al dia,
dels 6 Kgrs de pinso que mengen diàriament.
A la gràfica, enlloc de posar la temperatura ambient, s´ha de posar la
temperatura efectiva (paràmetre que mesura la sensació de calor de l´animal o
l´impacte tèrmic de l´ambient a l´animal). La temperatura efectiva depén de la
temperatura de l´ambient. També afecta la humitat relativa. La ventilació també
influeix. I, al porc, a més, també és important la conducció de calor del cos
al terra que depén del tipus de terra.
La humitat relativa fa que la sensació de calor sigui més alta perquè
la suor no s´evapora i no ens refrigerem. La humitat relativa és molt important
a les espècies que suen molt (persones i cavalls). Els porcs no suen res. Es
remugants es troben al mig.
· Fotoperíode:
Explica 2 fenòmens:
1. Canvis estacionals pel que fa al comportament d´alimentació. Es van
descriure per primer cop al cèrvol comú. Quan hi havia animals alimentats ad libitum i en condicions constants de
temperatura, el consum d´alimentació variaba al llarg de l´any, de forma que
era màxim a la primavera i mínim a la tardor. La diferència entre la quantitat
d´aliment era molt marcada (gairebé el doble). Aquestes diferències eren particularment
marcades als mascles i no tant pronunciades a les femelles. Els mascles
castrats mostraven un comportament idèntic a les femelles. Es va veure que
també es dóna a remugants domèstics, particularment als petits remugants
(ovella). Els canvis són menys marcats, però la situació és igual.
L´estacionalitat de la conducta d´alimentació, al igual que la conducta sexual,
està regulada per la melatonina. Té un efecte inhibidor. El gat també té una
conducta d´alimentació amb un màxim a la tardor i un mínim a la primavera. Es
produeixen canvis al pes dels animlas. Poden ser canis de fins al 40%.
2. Canvis entre el dia i la nit pel que fa al consum d´aliment. Es van
descriure per primer cop amb rates de laboratori, amb activitat preferentment
nocturna (és a dir, tenen els periodes de son són alternats i més marcats al
dia). El consum d´aliment es dóna de manera més marcada durant la nit. Els
canvis es donen per canvis al mecanisme de secrecció d´insulina (quantitat
d´insulina produïda), que es tradueix també en canvis a la síntesi de grasses.
Durant el dia hi ha hipoinsulinemia i durant la nit hiperinsulinemia. De nit fa
que tots els nutrients absorbits vagin caps als adipòcits, sintetitzant més
greixos corporals i l´animal ingereixi constantment. De dia menja poc perquè el
poc que menja és suficient per mantenir la concentració de glucosa en sang. Als
animals de producció, la situació és diferent perquè són diurns i el consum
d´aliments es dóna gairebé exclussivament durant les hores de llum. El consum
és pràcticament nul durant les hores fosques. El consum té un màxim al
començament del dia i molt més marcta cap a finals del dia, amb molt poc consum
entre els dos pics. Als herbívors, quan es troben a la pastura, té referència
en funció e la temperatura. Els remugants, en condicions òptimes mantindrien
aquest consum escepte quan les temperatures són molt elevades, quan consumeixen
grans quantitats d´aliment durant la nit perquè la temperatura és més baixa.
3. Factors propis
de l´aliment: Hi ha 4 factors propis de l´aliment que modifiquen el consum:
-
Densitat energètica de l´aliment: és l´energia que porta l´aliment per unitat
de pes de l´aliment. La densitat energètica és expresada en Kcal/gr d´aliment.
Com els animals mengen més o menys per satisfer les necessitats d´energia, si
es representa a una gràfica:
Els
animals són capaces de compensar la densitat energètica menjant més o menys. A
la part inclinada, el control del consum d´aliment és un control de tipus
fisiològic (menja el que ha de menjar per satisfer les seves necessitats
energètiques). A la línia horitzontal, el control de l´alimentació és un
control físic i l´animal no estarà satisfet amb les necessitats energètiques
perquè estarà per sota. No interessa que el consum estigui sota un control
físic per a la producció. Sobretot es dóna a animals herbívors (remugants)
perquè mengen aliments amb menys densitat energètica. Especialment és un
problema als animals molt productors i poc productors. Hi ha altre factorq
augmenta el risc de que passi, que és el tamany corporal (els animals petits
estan en situació desfavorable). El volum físic d´un remugant és bàsicament el
volum del seu rumen. Als remugants és directament proporcional al pes de
l´animal. També interessa saber les necessitats energètiques d´un animal, que
no són proporcionals al seu pes, sino al seu pes metabòlic (pes elevat a 0´75).
Volum del rumen ---- Pes .
Necessitats energètiques
---- Pes0´75
Els
problemes surten quan el quocient és baix. Quan el pes va augmentany, el
quocient augmenta. Els animals grossos tenen menys problemes que els animals
petits.
-
Mancances: l´aliment és deficitari en algun nutrient concret (aminoàcids,
vitamines, minerals). La resposta
general dels animals quan els donem un nutrient amb carència és que disminueix
el consum de l´aliment i augmenta la conducta d´alimentació exploratòria
(búsqueda d´aliments alternatius). Hi ha les condicions de que aparegui una
conducta de pica (consum de substàncies que no formen part de la dieta de
l´animal).
La
manera d´actuar sempre és la mateixa. Ens hem de preguntar si el comportament
és anormal. Ex: coprofagia: A les femelles lactants de gos i gat, con han
d´estimular la zona perianal de la cria i posen en marxa el reflexe de micció i
defecació, la femella els ingereix les femtes. Aquesta seria una conducta
normal. Als cavalls, els poltres joves de fins a 1´5 2 anys consumeixen les
femtes de la seva mare per adquirir els enzims que ells no poden fabricar. Als
conills es presenta la cecotrofia (perquè produeix 2 tipus de femtes, les de
veritat, que mai s´ingereixen, i els cecotrofos, que gairebé mai arriben al
terra perquè els fan una segona digestió. Les femtes de veritat es produeixen
durant el dia i els cecotrofos només durant la nit.
La
segona pregunta és si ho fan per una lesió a l´amígdala, que són molt poc
freqüents i a més presentaria molts més símptomes.
El
tercer cas pot ser que tingui mancances de components dels aliments degut a
problemes digestius.
-
La varietat té un efecte molt marcat sobre el consum total perquè augmenta molt
marcadament el consum a tots els animals, la sacietat té un component general
però també té components específics.
Inicio.
 |
