BENESTAR
ANIMAL
Inclou 4
aspectes:
1. Component de
tipus ètic o moral: és l´orígen del problema. És important a l´educació i a la
ramaderia. Als ´60 només es preocupaven de produir en quantitat i de forma
barata. Un cop es va cobrir la necessitat de la proteïna animal, es van
començar a preocupar en la qualitat del producte final. Aquesta qualitat era de
tipus microbiològic, d´evitar residus d´antibiòtics i altres tipus de residus i
a l´aspecte dietètic. Després les persones es comencen a preocupar de la qualitat
del procés de producció. Significa que les granges han d´estar fetes de forma
que no contaminin excessivament el medi ambient i que el sistema de producció
sigui compatible amb el benestar dels animals. Aquests
canvis s´han produït en 30 anys. Al 1964 es va publicar “Animal machines” que deia que als ´60, a la gran Bretanya hi havia
una alimentació correcta i, aleshores, no era moralment acceptable aconseguir
els aliments a base de produir patiment als animals. Aquesta idea s´ha extés
molt a la Unió Europea i, ha fixat com a objectiu de la seva política agrària
assegurar el benestar dels animals de producció.
2. Component de
tipus científic o tècnic: Si es considera que el benestar animal és important a
la ramaderia, els veterinaris han d´evaluar el benestar animal. Aquesta
evaluació requereix de la definició de benestar. El benestar és, de forma
senzilla, l´absència de patiment. El patiment d´un animal no es pot mesurar
directament. La definició més acceptada és equiparar el benestar amb
l´adaptació a l´ambient. L´animal es pot trobar a tres situacions diferents pel
que fa a l´ambient: ambient molt difícil (l´adaptació és impossible i es
provoca la mort de l´animal. La mortalitat és un criteri d´avaluació del
benestar (% de morts). És sobretot important relacionat amb el transport o la
mortalitat neonatal en porcs o ovelles); situació difícil però no tant extrema,
de manera que l´animal es pot adaptar a l´ambient i sobreviu (l´adaptació a
l´ambient de l´animal té un cost
biològic: per tal de viure i adaptar-se a l´ambient, l´animal pateix una
disminució del creixement, un augment a la incidència de lesions o malalties,
descens a la funció reproductiva o descens al sistema inmunitari); situació a
l´ambient adequat, de manera que l´adaptació de l´animal és possible i, a més,
no té un cost biològic. A les dos primeres situacions, el benestar animal no és
adequat i a la tercera situació sí. Pot aparéixer aquest cost biològic perquè:
1) l´ambient per sí mateix té efectes negatius sobre l´animal (Ex: terra no adequat
que fa aparéixer coixeres, mala ventilació que provoca problemes
respiratoris...). 2) L´ambient indueix una resposta d´estrés a l´animal i ´te
conseqüències negatives per l´animal (deprimeix la funció del sistema
inmunitari). 3) L´ambient indueix canvis de conducta que no tenen res a veure
amb l´estrés, però sí que tenen efectes negatius sobre l´animal (estereotipies
i conductes redirigides). Els criteris per evaluar el benestar són:
-Mortalitat.
-Cost biològic: disminució del creixement, augment de malalties o
lessions (utilització de més o menys antibiòtics).
-Disminució de la funció reproductiva.
-Disminució de la funció inmunitaria.
3. Componet de
tipus econòmic: Per tal d´estudiar l´efecte econòmic del benestar:
Els costos augmenten en proporció al benestar.
Hi ha un punt per sobre del qual, augmentar el benestar animal costa
diners. Aquest punt pot estar a un lloc més tardà o proper depenent de
l´espècie de que es tracti. Als animals
molt valuosos individualment, hi ha menys conflicte entre el benestar i el
rendiment econòmic (Ex: vaca). Les aus són animals molt poc valuosos
individualment i hi ha més conflicte entre benestar i rendiment econòmic. Els
porc es troben al mig.
4. Component de
tipus legal: les lleis de benestar animal que afecten als animals de producció
són elaborades per la UE. Són les directives comunitàries. Una directiva
comunitària és de compliment obligatori a tots els estats membres de la UE. Hi
ha 5 directives comunitàries sobre benestar animal a la Comunitat Europea sobre
animals de producció:
1) Al sacrifici, tots els animals, abans de ser desagnats, han de ser
aturdits.
2) regula les condicions en que s´han de transportar els animals de les
granges als escorxadors.
3) Sobre el benestar dels porcs a les instalacions.
4) Sobre el benestar de les gallines ponedores.
5) Regula les condicions en que
s´han de tenir els vedells a les explotacions.
ASPECTES CIENTÍFICS SOBRE BENESTAR ANIMAL
El benestar és
una mesura de l´adaptació dels animals al seu medi. Aquesta adaptació té un
cost biològic que és degut, en part, a la resposta d´estrés dels animals, que
es posa en marxa sempre que l´animal s´intenta adaptar a un ambient difícil.
Estrés
L´estrés és
definit com una resposta de l´organisme animal enfront de qualsevol situació
d´amenaça. En termes generals és la mateixa resposta independentment de l´edat,
espècie o situació. Aquesta resposta té dues etapes:
1- L´animal interpreta la situació. Permet
a l´animal arribar a la conclussió de si és una situació d´amenaça o no. Es fa
mitjançant l´escorça cerebral i el sistema límbic. Un cop l´escorça i el
sistema límbic han decidit que és una situació d´amenaça, és transmés a
l´hipotàlam, que posa en marxa la resposta d´estrés.
2- L´hipotàlam posa en marxa la resposta
d´estrés. L´hipotàlam fa dues coses: allibera la hormona CRH o CRF (hormona
alliberadora de corticotropina o factor). És una hormona peptídica que produeix
l´hipotàlama en situacions d´estrés i fa:
- Modifica el comportament de
l´animal: disminueix la ingestió d´aliment, disminueix
la conducta exploratòria i inhibeix el comportament reproductor.
- Actúa sobre la hipòfisi i
indueix l´alliberament de POMC (Pro-opio- melano-cortina)
és un pèptid molt gran que, inmediatament després de ser alliberat per la hipòfisi, es trenca
en varis fragments i dóna lloc a moltes molècules,
especialment ACTH i b-endorfina.
La b-endorfina
és una molècula que pertany als opioids endògens (es produït pel propi
organisme i té accions similars a l´opi i a la morfina (acció analgèsica:
analgèsia associada a l´estrés)). L´estrés apareix a situacions de perill i
amenaça perquè s´ha de fugir sense sentir dolor.
També inhibeix
la lliberació d´hormona oxitocina (que és l´encarregada d´estimular les
contraccions de l´úter i el part es fa més llarg i permet la sortida de la
llet).
La ACTH és la
hormona adenocorticotropa, que actúa sobre les glàndules adrenals i indueix, al
mateix temps, l´alliberament de glucocorticoids. Els glucocorticoids són
hormones esteroidees i el més important és el cortisol (la concentració
plasmàtica de cortisol és un dels indicadors d´estrés més utilitzats). El
cortisol té molts efectes sobre l´animal. Sobretot són importants els efectes
de tipus metabòlic Trenca el glicògen per donar lloc a glucosa, trenquen les
proteïnes per donar lloc a aminoàcids i després estimulen la conversió dels
aminoàcids en glucosa (perquè la glucosa és una font d´energia molt ràpida).
La resposta
d´estrés és imprescindible per la supervivència d´un animal. Si s´extirpen les
glàndules adrenals, l´animal mor perquè és incapaç d´imposar-se sobre qualsevol
situació difícil.
L´hipotàlam
també estimula l´activitat del sistema nerviós simpàtic. Aquests efectes sobre
l´animal són augment de taquicardia (freqüència cardíaca), augment de la
pressió arterial, el SN simpàtic augmenta encara més la quantitat de glucosa
disponible.
Les possibles
conseqüències de la resposta d´estrés són:
· Té
conseqüències negatives quan és molt intensa o quan dura molt de temps.
Aquestes conseqüències negatives són:
¨ Té un efecte
d´immunodepressió (és més sensible a malalties).
¨ Pot disminuir
el creixement dels animals (perquè la ACTH és inhibidora del consum d´aliment i
els glucocorticoids destrueixen les proteïnes musculars).
¨ Inhibeix o
disminueix la resposta reproductiva de l´animal.
¨ Pot causar
directament algunes malalties (úlcera d´estòmac). Als animals no hi ha
infeccions bacteriològiques per a produir-se, als humans sí.
¨ Síndrome
d´estrés pòstum (relacionat amb el genotip).
Factors que
desencadenen la resposta d´estrés
Els factors que
desencadenen la resposta d´estrés es divideixen en dos grups:
¨ De tipus
físic: canvis de temperatura, humitat, manca d´aigua o mejar, exercici físic
molt intens.
¨ De tipus
psíquic: aïllament a espècies socials, densitat excessiva, situacions de por...
Tots els
factors estressants tenen característiques comunes:
-Aditivitat de
la resposta d´estrés: sio s´exposa a un animal a varis factors estressants al
mateix temps, la resposta d´estrés serà igual a la suma de cada una de les
respostes d´estrés. Explica que a la cadena de producció animal hi ha
situacions molt complicades com el transport o el deslletament.
-Els factors
estressants són més o menys en funció de la novetat. Les coses noves són més
estressants per l´animal (més o menys estressants en funció de que l´animal
pugui o no preveure el que li passarà).
-Capacitat de
controlar els esdeveniments. Quan els poden controlar, l´efecte de l´estrés és
molt petit.
PROBLEMES DE BENESTAR A LA PRODUCCIÓ DE PORCS
A una granja de
porcs hi ha 5 o 6 tipus d´animals:
-Femelles
reproductores que estan gestant (femelles gestants).
-Femelles
reproductores que han parit i estan alletant els garrins (femelles lactants).
-Garrins
que alleten de la truja.
-Porcs
que s´han separat de la truja i s´estan engreixant (animals d´engreix).
-Mascles
reproductors.
-Mascles
i femelles que no han arribat a la maduresa sexual però seran utilitzats per
ser reproductors (mascles i femelles de reposició).
Als 4 primers
grups és on es presenten els problemes de benestar més importants. A més, són
els que hi ha en major nombre.
La gestació de
la truja dura al voltant de 114 díes (3 mesos + 3 setmanes + 3 díes). La
lactància dura al voltant de 21 díes.
Una truja passa
aproximadament el 85% de la seva vida prenyada i el 15% lactant. Els problemes
de benestar durant la gestació són més greus perquè afecten a la truja durant més temps.
Truges gestants
Durant la
gestació hi ha bàsicament 2 problemes de benestar:
¨Allotjament de
la truja. Hi ha 3 formes:
1. En gàbies més
o menys rectangulars del tamany de la truja. No pot sortir però pot jeure i
aixecar-se. Produeixen 11 garrins i mantenen 9´4 després del deslletament. ÉS
EL MILLOR SISTEMA.
2. Lligades en
gàbies sense sostre i sense part de darrera. Només té divisions laterals. Es
tenen lligades pel coll o per darrera de les potes de davant. Produeixen 9
garrins i mantenen 8´4 després del deslletament. ESTÀ PROHIBIT PER UNA
DIRECTIVA DE LA UE.
3. Trujes en
parcs ( en corrals i grups on poden caminar i jeure). A Catalunya no es fa
servir.
Sembla
ser que la gàbia dóna certa separació entre trujes que no es dóna quan estan
lligades. Hi ha més sensació de contacte entre trujes i es dóna una resposta
d´estrés de tipus crònic.
Si
es compara el sistema de parcs i de gàbies es pot veure intuïtivament; quan hi
ha les truges en parcs estan en grups i a les gàbies són individuals. Les
truges són animals molt jeràrquiques. Les truges dominants acostumen a estar
molt bé. Les truges a l´escala més baixa es troben regulars. Les que es troben
a les posicions intermitges es troben força malament.
Quan
les truges estan en gàbies, totes elles estan bé. A parcs hi ha unes poques
molt bé, moltes molt malament i algunes regulars.
Si
es col·loquen a grups petits i sempre les mateixes, les truges es troben
molt més estables.
El
millor sistema i el més utilitzat és el de gàbies. Si els costa ixecar-se i
jeure perquè la gàbia és molt justa, causa molts problemes.
¨L´alimentació
és l´altre problema de les truges gestants. Les truges gestants s´alimenten de
forma restringida (60% del que menjaria ad libitum). L´animal pateix gana de
forma crònica. Això fa que l´animal mostri l´estereotipia de mossegar les
barres de la gàbia. El fet de no donar-li tot el menjar no és només un motiu de
tipus econòmic, sinóq ens interessa que quan arribin al part, no estiguin massa
grasses perquè si no, disminueix el consum d´aliment durant la lactació. Si la
truja està una mica prima, menjarà més durant la lactació i produirà més llet.
A més, la truja prima té menys problemes al part.
Les
estereotipies mostren un problema de benestar i, per resoldre-ho:
-S´ha de donar
un pinso molt ric en fibra. Hi ha explotacions petites que afegeixen al pinso
una mica de farratges. A nivell industrial, s´ha de comprar un pinso especial
que encareix els costos. Quan un animal ingereix molta fibra, produeix més
residus, que causa un problema de residus pel medi ambient.
-Alimentació
individualitzada: s´accepta que durant la gestació passin una mica de gana,
però després, durant la lactació, es donarà més o menys depenent de si està més
prima. S´evita que algunes truges passin molta gana.
Truges lactants
La truja, abans
de parir mostrarà una conducta de nidificació controlada per la prolactina. 24
Hores abans de parir està motivada (per factors interns) per nidificar. Hi ha
un problema de restricció de conducta. Hi ha autros que diuen que causa
problemes d´estrés i d´altres que no.
Encara que
sigui un problema, l´animal està motivat a fer aquesta conducta. Si la truja ho
fés, la mortalitat dels garrins seria molt més important.
Les truges
lactants han de menjar bé i necessiten temperatures de 16-18ºC.
Significa que
el principal problema de les truges lactants és l´estrés tèrmic. Els sistemes
de refrigeració més utilitzats consisteixen en dutxes. L´altre necessitat de la
truja és un fluxe d´aigua adequat als abeuradors (condicions mínimes de 2
l/min).
Garrins
Presenten
bàsicament dos problemes de benestar:
-Mortalitat
neonatal.
-Edat del
deslletament.
La primera
ocasió en que hi ha un conflicte econòmic és al deslletament. L´edat de
deslletament natural seria al voltant de les 6 setmanes i mitjançant un procés
gradual. A una granja, el deslletament és sobtat i es produeix entre els 18 i
21 díes.
Per això, el
garrí té un problema d´adaptació (benestar). Hi ha un conflicte entre el
benestar animal i el rendiment econòmic. A la UE està prohibit desmamar abans
dels 21 díes. A la UE hi ha païssos que volen modificar la directiva cap a les
4 setmanes, mentre que als EEUU volen deslletar a les 2 setmanes.
Porcs d´engreix
Sempre es
troben en corrals i en grups de 10-20 animals des de que són deslletat fins als 6 mesos. Hi ha 3
consideracions de benestar importants:
- Tipus de
terra sobre els que es troben els animals: solen estar sobre ciments o sobre
slats. La llei diu que tots els porcs haurien de tenir palla. Així podrien
forgar amb el morro i s´evitaria la caudofagia. La palla té 2 inconvenients:
costa molts diners, sobretot si la granja es troba a una situació on no hi ha
cultiu de cereals. A més la palla, augmenta l´estrés tèrmic a l´estiu (és
aïllant).
Si hi ha grups
estables, s´eviten barreges d´animals d´engreix.
Han de tenir un
espai mínim.
El benestar
només té conflictes amb l´economia quan s´ha de deslletar els garrins i quan
se´ls ha de col·locar la palla.
PROBLEMES DE BENESTAR EN AUS
1. El problema
principal és la falta d´espai. La llei obliga a 450 cm2/animal. Una
gallina ocupa 400 cm2. 3 gallines ocupen 1350 cm2 per
llei a una gàbia i en conjunt ocupen 1200 cm2. Aquest espai lliure
de 150 cm2 no permet que estirin les ales (400 cm2 més).
Per batir les ales necessiten 1000 cm2. Objectivament, el sistema no
permet a la gallina fer coses que faria regularment. Si es dóna una mica més
d´espai, cada gallina individualment produeix més ous i la mortalitat dels
animals disminueix. Aquests són indicadors d´una bona adaptació (bon benestar
animal).
2. Restricció de
la conducta. La gallina, abans de posar un ou, mostra conducta de nidificació,
que és control·lada per la progesterona (hormona que produeix l´ovari després
d´haver ovulat). Aquesta conducta no es pot fer per la gàbia. La restricció fa
que la gallina respongui fent estereotipíes (manca de benestar). Les gallines
també farien una part de la conducta d´alimentació. Les gallines per buscar
l´aliment escarben amb les potes i el bec. Quan no ho poden fer, la gallina
respón amb una conducta redirigida (picatge), que consisteix en picar el cos
d´altres gallines i arrencar-li les plomes. Provoca un problema de benestar
econòmic i dolorós. Per evitar el problema, es talla el bec (una petita part de
la meitat del bec superior). El bec de les gallines té molts vasos sanguinis i
terminacions nervioses. Quan es talla, es tellen nervis. Es produeix un embolic
de nervis perquè tenen tendència a continuar creixent. Forma una neuronia i es
causa un dolor crònic als animals. Aquest dolor és menor quan les gallines
tenen 1 dia d´edat.
3. L´osteoporosis
és una descalcificació de la matriu mineral del os. L´os serà més fràgil. Tenen
aquesta malaltia perquè l´exercici físic contribueix a calcificar l´os. Quan la
gallina és transportada a l´escorxador, les diverses fractures dels ossos de les
gallines provoca dolors forts i descens del benestar.
Aquest tipus de
sistema té com a avantatges:
-Clarament econòmics: no hi ha cap manera
de produir ous de forma més barata.
-De cara al benestar: hi ha menys
incidències de malalties parasitàries perquè els animals no estan en contacte a
través de les fentes. També tenen menys incidència de canibalisme (quan ponen
els ous, la mucosa dela cloaca surt una mica i les gallines comencen a picar).
A més, l´ambient també és control·lat (temperatura i humitat).
Els sistemes
opcionals a aquest serien:
-Tenir gàbies
modificades (més grans, amb una mena de niu i perxes per poder-se moure).
S´utilitzen a Suècia i Suïssa. L´inconvenient és que produir els ous és un 10%
més car.
-Extensiu: Hi
ha problemes de temperatura, d´humitat, de canibalisme i el nombre de baixes
seria més elevat. Els costos de producció serien més elevats un 50%.
La millora del
benestar animal implica un cost econòmic. Els sistemes extensius tenen els seus
problemes i el benestar animals s´ha de mesurar amb alguns factors.
PROBLEMES DE BENESTAR A LA VACA DE LLET
Els principals
problemes de benestar són:
1. Mamitis:
inflamació de la glàndula mamària. Cada any, el 20-25% de les vaques lleteres
és normal que tingui mamitis. És un problema de benestar. La majoria
d´inflamacions de la glàndula mamària de la vaca estan causades per bacteris.
Un bacteri arriba a les glàndules mamàries de la vaca i les contamina. Les
formes més freqüents d´infecció són les mugroneres i el terra quan la vaca jeu.
Per disminuir el problema s´ha d´augmentar al màxim la higiène durant el procés
de munyida i assegurar que la vaca tingui un lloc sec, net i còmode. Es pot aconseguir
de diferents maneres en funció de l´allotjament. Hi ha 3 sistemes bàsics:
¨ Vaques
lligades: només funciona amb poques vaques.
¨ Vaques lliures
sense cubículs: és una quadra amb un espai per a que les vaques jeguin i, a
l´altre costat, hi ha la menjadora. Pot funcionar bé pel benestar quan la zona
per jeure tingui com a mínim 6 m2/vaca. La palla sobre la qual jeu
la vaca ha d´estar mitjanament neta. Necessita molta palla.
¨Vaques lliures
amb cubículs: se li proporciona a cada vaca un espai per a que l´animal pugui
jeure (cubícul). Són zones lleugerament aixecades i dividides. L´avantatge del
sistema és que si funciona, s´aconsegueix que la vaca jegui sempre a un lloc
ben net perquè la vaca mai defeca al cubícul. Es necessita més palla. Funciona
si el cubícul està ben dissenyat (tingui la longitut adequada perquè si és més
curt, el braguer pot quedar fora, just sobre les fentes; si és més gran, les
femtes cauen a dins del ubícul). Ha de ser no molt curt, però tampoc massa
llarg. L´altre requisit té a veure amb el comportamente de l´animal per
aixecar-se. Per aconseguir-ho, l´animal necessita desplaçar el pes del cap, cap
a endavant. La vaca necessita un metre més per aixecar-se. Les vques han
d´estar netes sobretot a la part trasera per a indicar que tenen un lloc sec,
net i còmode.
2. Coixeres:
depenen de si tenen un bon lloc per jeure.
3. Aspectes
relacionats amb la temperatura ambient: per sota de 0ºC el braguer es
ressenteix en funció del ahumitat (com més humit, més ressentiment). A partir
dels 25ºC es comença a patir problemes de producció.
4. Alteeracions
de tipus metabòlic.
5. Problemes d´estrés
i dolor durant la munyida de l´animal.
Inicio.
 |
