CONDUCTA
DE MARCATGE
Dins dels
animals domèstics, el gos i el gat són els únics que presenten problemes per la
conducta de marcatge. La conducta de marcatge és un conjunt de pautes de
conducta amb una finalitat de comunicació i que serveixen per deixar un senyal
més o menys permanent. Aquest senyal pot ser de 2 tipus: visual o olfactori.
El gat domèstic
utilitza bàsicament 3 formes de marcatge:
1. Mitjançant
l´orina: es pot veure quan un gat orina amb una postura diferent. Normalment
orina aixecat i projectant l´orina endarrera amb la cua aixecada. Es tracta
d´un senyal olfactiu perquè a l´orina hi ha feromones.
2. Impregnant
objectes, gats o persones amb la secrecció de les glàndules cutànees del cap
(des dels llavis fins a l´orella i el mentó). Es tracta d´un senyal olfactiu
perquè també hi ha feromones. Gairebé no presenta problemes, però de vegades hi
ha una conducta d´automutilació.
3. Mitjançant les
extremitats anteriors, esgarrapant objectes inanimats amb les ungles. És un
senyal visual i olfactiu perquè el gat té glàndules productores de feromones a
l´espai interdigital. És molt problemàtica
i té una solució quirúrgica, que representa alguns problemes d´ètica
profesional.
El marcatge amb
orina és problemàtic i és causa de consulta, castració i sacrifici molt
freqüent.
Els mecanismes
que controlen la conducta de marcatge amb orina són el resultat de la funció
del SNC, que depén d´altres factors.
És una conducta
sexualment dimòrfica, que depén dels efectes organitzadors i activadors dels
andrògens.
· Apareix només
a animals madurs sexualment.
· És una
conducta més freqüent a mascles que a femelles, pero no és exclusiva (es dóna
als 2 sexes).
· Quan es dongui
en una femella, serà més probable durant el període de cel o d´estro. La
conducta serà més freqüent quan hi hagi més concentració d´estrògens. Els
estrògens desencadenen la conducta de cel o estro.
Als mascles es
necessita menys dosis i responen més ràpidament als estímuls dels estrògens.
La conducta de
marcatge és típica d´individus masculinitzats. Es desencadena més ràpidament en
una conducta masculinitzada i, a més, necessita pocs estrògens per desencadenar
una resposta.
Les femelles
necessiten més estrògens per desencadenar la resposta perquè no han estat
masculinitzades.
· La seva
freqüència augmenta en situacions d´estress o ansietat. L´estress s´utilitza
per explicar el que no es coneix. Quan augmenta l´estress, augmenta la
conducta. Si disminuïm l´estress mitjançant un fàrmac amb propietats
tranquilitzants (ansiolítics), disminueix molt la conducta.
Quan un gat es
troba en situacions que poden desencadenar una conducta d´estress, augmenta la
conducta. Els canvis d´ambient només són desencadenants de la conducta
d´estress.
Els
neurotransmissors que impliquen la resposta d´estress o ansietat als animals són
molt complexos. Són el GABA ((àcid gamma-aminobutíric), que és un
neurotransmissor inhibitori, molt distribuït al SNC dels vertebrats i si es
potencia, disminueix molt la resposta d´ansietat) i la serotonina (que també
influeix a la tranquilització de l´animal perquè és un neurotransmissor
civilitzat i, si es potencia, disminueix molt l´ansietat.
· Estímuls de
tipus externs. Són estímuls olfactius, sobretot provinents d´olors d´altres
animals.
La motivació és
deguda sobretot a hormones sexuals i a l´estress o ansietat (degut al GABA i la
serotonina).
Els factors de
risc que augmenten la probabilitat d´augmentar aquesta conducta són:
-
És una conducta molt més freqüent en gats que conviuen amb altres gats, que en
gats que viuen sols. Quan hi ha grups de 10 o més gats, hi ha un 100% de
probabilitats de que algun gat mostri la conducta.
-
Canvis a l´ambient (introducció d´altre animal, canvi de domicili, canvi de
mobiliari, obres, algun nen...)
El tractament
per evitar aquest tipus de problema és:
-
Per evitar les hormones sexuals-> castració. Té un 80-90% de probabilitats
d´èxit. No es dóna un efecte inmediat degut a la inducció de síntesi de
proteïnes que quedaran durant cert temps.
-
Per evitar l´estress o l´ansietat -> O bé s´elimina la causa. O bé
s´administren ansiolítics a l´animal. Aquests ansiolítics són agonistes del
GABA i la serotonina.
-
Per evitar els estíuls externs olfactius -> O bé es redueixen els estímuls
olfactoris. O bé es secciona el nervi olfactiu (tractotomia olfactòria), amb un
100% d´èxit.
Per arribar a
la conducta de marcatge s´ha de fer un diagnòstic ( s´esbrina la causa d´un
problema en un canvi en la conducta de micció).
Després del
diagnòstic, es proposa un tractament.
Aquests canvis
de conducta també poden ser per malalties.
Si els canvis
de conducta no són deguts a malaties, no tenen causa orgànica.
Inicio.
 |
