MECANISMES
QUE CONTROLEN LA INGESTIÓ D´AIGUA
El cos d´un
animal vertebrat està format majoritàriament per aigua. Una persona de 80 Kgrs
té un 15% de greix (12Kg), un 25% de proteïnes, hidrats de carboni i minerals
(20 Kgrs) i la resta, 60% seria d´aigua (48 Kgrs).
En resum, és
bàsicament aigua.
Malgrat que
l´organisme animal està format per aigua, és molt sensible a la deshidratació
(pèrdua d´aigua). L´organisme dels animals ha de disposar de mecanismes per
controlar la quantitat d´aigua del cos. Es troben bàsicament al ronyó i SNC.
El ronyó
modifica la concentració d´orina de manera que quan l´animal ha d´estalviar
aigua, l´orina és molt concentrada i perd poca aigua i al revés.
El SNC regula
la ingestió d´aigua i controla la conducta de beguda.
El ronyó i el
SNC estan molt relacionats perquè el ronyó modifica l´acció del SNC de forma
directe i indirecta.
Els animals
tenen dos tipus de sed:
· Sed osmòtica:
apareix quan augmenta la concentració d´ions en líquid extracelular (líquid
plasmàtic (aigua de la sang) i líquid intersticial (que banya les cèl·lules de
l´organisme). L´estíul que desencadena la sed osmòtica és la ingestió d´un
aliment ric en sal (NaCl).
· Sed
hipovolèmica: apareix quan hi ha poc volum de líquid extracelular, sense que es
modifiquin la concentració iònica del líquid. Es veu modificada per la suor,
per hemorràgies, diarrea o vòmits.
MECANISMES
REPSONSABLES DE LA SED OSMÒTICA
La sed osmòtica
estpa controlada o desencadenada per l´activitat d´unes neurones que es diuen
osmoreceptors (neurona que augmenta molt la seva activitat quan augmenta la
concentració iònica del líquid intersticial que l´envolta).
L´aigua té
tendència de moure´s d´on hi ha menys concentració a on i ha més. La membrana
citoplasmàtica compleix aquestes característiques.
Si la
concentració de sal dins i fora és la mateixa, no hi ha moviment d´aigua. Si
s´ingereix un aliment ric en sal, la concentració de líquid intersticial
augmenta i l´aigua sortirà de la cèl·lula. La disminució del tamany del
citoplasma és el que desencadena un augment a la seva activitat.
Al SNC dels
mamífers hi ha dos tipus d´osmoreceptors:
· Osmoreceptors
que quan s´activen alliberen hormona antidiurètica (ADH): és un pèptid produït
per la hipòfisi que concentra l´orina actuant sobre el ronyó.
· Osmoreceptors
que quan s´activen no produeixen cap hormona, sino que modifiquen la conducta
de manera que posen en marxa la ingestió d´aigua.
MECANISMES QUE
REGULEN LA SED HIPOVOLÈMICA
La sed
hipovolèmica es desencadena quan disminueix el volum de líquid extracelular
(líquid plasmàtic i líquid intersticial). Si a un animal o persona li
disminueix el líquid plasmàtic, també li disminuirà el volum de sang i també
disminuirà la quantitat de sang que arriba a cada lloc de l´organisme,
disminuint el fluxe de sang a tot arreu perquè en general hi ha menys sang.
També disminueix el fluxe de sang que arriba als ronyons. Als ronyons hi ha
cèl·lules que estan especialitzades en detectar el volum de sang que els
arriba. Quan es detecta una disminució es produeix una hormona que també és un
enzim. Químicament és una proteïna, s´anomena renina. Només actúa a una
proteïna de la sang (angiotensinògen), que és sintetitzada pel fetge i que no
fa res. La renina actúa sobre l´angiotensinògen i talla un troç.
L´angiotensinògen es diu angiotensina I. L´angiotensina II es forma
espontàniament a partir de l´angiotensina I als pulmons de l´animal. Ni
l´angiotensinògen, ni l´angiotensina I té acció sobre l´organisme.
L´angiotensina II fa tres coses diferents: primer actúa sobre el SNC i produeix
sensació de sed i conducta d´indigestió d´aigua. També indueix l´alliberament
d´ADH i provoca que el ronyó concentri l´orina i, per acabar, indueix
l´alliberament d´aldosterona (hormona produïda a les glàndules adrenals; és un
glucocorticoide (esteroide) i té un efecte sobre el comportament dels animals i
causa tendència a ingerir sal (té més sed i reté més líquid)). L´objectiu és
mantenir més líquid a l´interior del cos.
L´aigua
s´ingereix normalment acompanyant al menjar. El consum d´aigua acompaya el
consum d´aliment. Es dóna perquè:
1. Abans de
l´absorció dels nutrients, quan l´aliment arriba al tub digestiu i augmenta la
concentració de nutrients, hi haurà molt líquid que passarà a l´interior del
tub digestiu i disminuirà el volum de líquid extracelular posant en marxa la
sed hipovolèmica.
2. Després de
l´absorció, quan les concentracions de nutrients han estat absorbides,
s´augmentarà la concentració iònica del líquid extracelular i es donarà la sed
osmòtica.
Hi ha una
relació molt directa entre la quantitat d´aliment i d´aigua que es consumeix.
Per cada
quantitat d´aliment li correspon una quantitat d´aigua. Si per qualsevol causa
no es consumeix l´aigua suficient, el consum d´aliment serà més petit i la
producció de l´animal disminuirà molt.
Per tal de
mantenir el consum d´aliment ens interessa que els animals puguin beure tot el
que necessiten. Hi ha situacions on els animals tenen aigual ad libitum i no beuen tot el que
deurien. Aquestes situacions són:
-
Al porc, el fluxe d´aigua que surt pels abeuradors és insuficient. El fluxe és
la quantitat de l/min. Si el fluxe és redueix a la meitat, són incapaços de
compensar estant més temps bebent. Es queden
amb menys aigua i mengen menys. És important sobretot a les truges que
estan alletant als garrins (perquè l´aigua és sobretot llet i ingereixen molt
més aliment). El fluxe del abeuradors ha de ser >2l/min. Es factoprs que
limiten a truges lactants és el fluxe d´aigua i la temperatura efectiva.
-
La temperatura de l´aigua també limita la ingestió. A temperatures elvades, el
consum disminueix.
-
El gust mitjançant un medicament nou també limita el consum.
-
Corrents erràtiques, quan l´animal s´abreuja, s´enrampa i beu menys. S´ha de
mesurar mitjançant un amperímetre perquè les botes de goma eviten la detecció.
-
Als animals de companyia el problema principal pel que fa a la conducta de
consum d´aigua és la polidipsia (consum excessiu d´aigua). Això és un sinònim
de malaltia. Al gos un consum és excessiu quan és superior a 100 ml/Kgrs/dia.
Al gat ha de ser >50 ml/ Kgrs i dia.
Sempre
que un animal té polidipsia també té polidiuria (producció excessiva d´orina).
Els animals tenen 2 tipusde polidipsia:
· Primària o
psicògena: es dóna a animals sans que beuen
massa i provoquen poliuria. És molt poc freqüent. Mai s´ha descrit a
gats i és poc freqüent a gossos (sobretot a pastors alemanys). Solen beure de 4
a 6 cops més del normal. A animals de laboratori, l´estrés repetit és una
causa.
· Secundària:
molt poc freqüent al gos i gat i succeeix que el gos o gat pateix una malatia
que provoca polidiuria (molts cops és una malaltia de ronyó). Gairebé sempre
s´ha de trobar la malaltia que la provoca.
Inicio.
 |
