OBJECTIUS
DE L´ETOLOGIA
L´etologia és
la ciència que té com a objectiu estudiar el comportament animal. És un procés
que té 2 fases:
1. 1ª fase: es
descriu el comportament dels animals
(etograma). Un etograma és una llista de totes les conductes pròpies d´una
espècie. Aquesta descripció es fa mitjançant l´observació.
2. 2ª fase:
S´explica el comportament de l´animal. S´agafen les conductes que surten de
l´etograma i es respon a:
· Quin és el
control de la conducta?
· Quina és
l´ontogènia de la conducta?
· Quina és la
funció de la conducta?
· Quina ha estat
l´evolució de la conducta?
Aquest esquema
general va ser proposat per Tinbergen al 1963 a “Sobre els mètodes i objectius de l´etologia”.
El control
d´una conducta és qué interessa saber i quins són els mecanismes que posen en
marxa aquella conducta i la desencadenen. I també quins són els mecanismes que
finalitzen la conducta.
L´ontogènia
pretén entendre de quina manera i per què la conducta de l´animal canvia al
llarg de la seva vida.
La funció i
evolució de la conducta és el resultat dels treballs i teoríes de Darwin,q al
1959 va publicar “L´orígen de les
espècies”. La conducta dels animals és el resultat d´un procés evolutiu. La manera
d´evolucionar és estudiada per la 4ª pregunta. Quan s´estudia l´evolució de la
conducta, s´accepta com a un dels més importants la selecció natural. Aquesta
raó és perquè aquesta condició augmenta l´èxit reproductiu d´aquesta espècie.
L´etología té
dues branques:
1. Fisiología de
la conducta. Té com a objectius respondre al control i l´ontogènesi. Per
entendre-ho s´ha de parlar del SNC, de l´efecte de les gormones sobre el SNC...
2. Ecología de la
conducta. Té com a objectiu estudiar la funció i l´evolució.
RELACIÓ ENTRE VETERINÀRIA I LA FISIOLOGIA DE
LA CONDUCTA
La fisiología
de la conducta està relacionada amb la producció animal perquè la ramaderia és
una activitat econòmica.
Per exemple, a
la producció de carn de porc:
Ens interessa
saber quins són els problemes que troba el ramader durant aquest període. Un
dels problemes és que el desmamament és un moment crític, sobretot si els
garrins pesen relativament poc. Per evitar-ho:
Consum elevat
d´aliment de la truja--> Producció de llet elevada--> Pes molt elevat
Però moltes
trujes mengen menys del que haurien de menjar i pesen menys. El nostre interés
és saber quins són els mecanismes que control·len el consum d´aliments i que
produeix el màxim de llet.
Respecte el
comportament social dels animals i, per exemple, el comportament agressiu dels
animals:
S´han de
barrejar garrins procedents de corrals diferents. Sempre que es barregen
animals que no havien tingut contacte previ, augmenta l´agressivitat dels
animals i la freqüència de les baralles. Poden causar-se lesions i la mort dels
animals, disminueix el creixement dels animals, predisposa als animals a
determinades malalties i finalment, quan aquesta barreja es realitza abans del
sacrifici, fa disminuir la qualitat de la carn.
Aquest augment
d´agressivitat fa disminuir la productivitat i disminueix el benestar. Si
nosaltres entenem quins són els mecanismes del comportament agressiu dels
animals, ens podem estalviar molts efectes negatius.
Respecte al
comportament sexual, per a obtenir la llet de la vaca, han de parir i estar
prenyades. Normalment a les granjes no hi ha toros. Es fa mitjançant
inseminació artificial. Les vaques tenen un període fèrtil d´unes 18 hueso que
s´anomena període d´estro o de celo.
Per saber quan
es troba aquest període fèrtil és mitjançant els indicadors d´estro. Són
bàsicament canvis al comportament de l´animal. S´ha de conéixer quins són
aquests comportaments.
Respecte al
comportament maternal, un dels problemes de producció ovina és la mortalitat
neonatal (és un problema econòmic i de benestar), durant els 2-3 primers dies
de vida. Es produeix entre el 10-20%. Generalment els xais tan petits no moren
de malalties infeccioses, sino de gana i fred (complexe hipotèrmic i inanició).
Depén del comportament maternal de l´ovella. Si entenem els mecanismes dels
animals domèstics, es pot fer que l´ovella tingui un comportament maternal
eficient i redueixei la mortalitat.
Aquests
comportaments dels animals són importants tant econòmicament com de benestar.
En relació amb
la clínica veterinària està relacionada amb el diagnòstic i tractament dels
animals. Ens interessa conéixer perquè:
- Moltes
malalties dels animals causen canvis de comportament. La conducta dels animals
ens pot ajudar a l´hora de fer un diagnòstic. Necessitem saber quina és la
conducta normal dels animals i com cada malaltia modifica la conducta de
l´animal.
- Hi ha
problemes de comportament que resulten perillosos pel propietari o altra
persona, o resulta molesta per les persones o pot causar lesions o malalties
als propis animals. Aquests problemes són objecte de consulta. Són importants
perquè són molt freqüents. Fins al 40% dels propietaris d´animals de companyia
considera que algun animal pot tenir problemes de conducta. Aquests problemes
són potencialment greus per l´animal perquè són la primera causa de sacrifici
de gossos i gats. També són importants perquè el problema més freqüent és el
problema d´agressivitat del gos cap a les persones. Sobretot a les ciutats són
agressius i poc transmissibles pels animals. Sobretot no s´ha de solucionar
mitjançant:
· És culpa teva,
t´has d´imposar.
· No li donis
importància, és un animal amb caràcter.
· Castra (perquè
les hormones sexuals masculines augmenten l´agressivitat).
MECANISMES
QUE CONTROLEN LA CONDUCTA
Els principis
generals que controlen la conducta es poden agrupar en:
1. La conducta es
refereix a qualsevol contracció de la musculatura esquelètica.
2. L´activitat de
la musculatura esquelètica la realitza el SNC.
3. El SNC no
desencadena conductes a l´atzar, sino que respón a estímuls externs que són
estímuls sensorials.
4. El SNC no
sempre respón de la mateixa manera enfront el mateix estímul perquè es veu
afectat per una sèrie de factors interns que modifiquen la resposta
enfront aquests estímuls sensorials. El
conjunt de factors interns que participen a la realització d´una conducta és la
motivació.
Una conducta
qualsevol està controlada per motivació i estímuls externs. Els factors interns
que composen la motivació són:
· Canvis en la
concentració sanguínea de diferents hormones: endocrinología de la conducta.
· Canvis al
nivell de diferents neurotransmissors.
· Canvis al medi
intern de l´organisme (temperatura corporal, concentracions de glucosa en sang,
pressió arterial).
El comportament
d´alimentació està regulat en algunes espècies per la diferent concentració de
glucosa en sang.
ESTRUCTURA DEL SNC QUE REGULA EL COMPORTAMENT
ANIMAL
El SNC és
encèfal i mèdul·la espinal. L´encèfal als mamífers és molt semblant. Només
canvia el tamany relatiu respecte el pes corporal i el tamany relatiu de les
diferents parts de l´encèfal. Hi ha tres divisions principals:
- Encèfal
posterior (cerebel i mèdul·la oblongada: controla la respiració).
- Encèfal
anterior.
- Encèfal mig :
sobretot participa al processament de la visió.
Pel
comportament només interessa l´encèfal anterior. L´encèfal anterior es divideix
en diencèfal i telencèfal.
El diencèfal es
divideix en tàlam i hipotàlama. Sobretot es parla de l´hipotàlam.
El telencèfal
inclou l´escorça cerebral i les estructures subcorticals. Les 2 són importants
pel control de la conducta.
A l´hipotàlam
hi ha un grup de neurones responsables del control directe d´algunes conductes
animals. Sobretot hi ha un grup de neurones responsables del control directe de
la conducta d´alimentació, sexual i agressiu dels animals.
L´hipotàlma
també és important perquè hi ha molts receptors per hormones sexuals.
L´activitat de les neurones depén de la concentració de les hormones sexuals
masculina i femenina. L´hormona actúa de nexe d´unió entre les neurones sexuals
i el comportament.
Quan un animal
està a una situació de perill o amenaça, el seu hipotàlam respón produint una
hormona que s´anomena CRH (Hormona alliberadora de corticotropina), que és
reponsable de la resposta d´estress de
l´animal.
L´hipotàlam es
troba al mig del cervell, per sota. Suposa l´1% del pes total de l´encèfal.
SISTEMA LÍMBIC
El sistema
límbic és un conjunt d´estructures que
es troben envoltant l´hipotàlam. Està format per una part de l´escorça cerebral
límbica. Està format també per estructures subcorticals (amígdala, hipocamp i àrea preòptica).
Les funcions
generals del sistema límbic són les de controlar i modular l´acció de
l´hipotàlam. Per aconseguir-ho, el sistema límbic també té receptors d´hormones
sexuals (fa de nexe d´unió entre les hormones sexuals i la conducta).
És responsable
del caràcter afectiu dels estímuls. És la propietat de ser agradable o
desagradable.
Hi ha una sèrie
de neurones que en conjunt s´anomenen centre de recompensa i centre del càstig.
Depenent del centre que estimuli, l´estímul produirà un sentiment o altre.
Un animal sense
sistema límbic serà incapaç d´aprendre.
AMÍGDALA
Quan s´extreu,
l´animal presenta un síndrome (conjunt de símptomes) de Kluver-Bucy. Aquests
animals mostren: una alteració de la conducta alimentària (conducta de pica:
ingereixen objectes que no mostren característiques alimentàries).
També mostren
una exploració molt altament indiscriminada.
Mostren una
conducta sexual indiferenciada (intenten copular amb qualsevol objecte).
Quan es treu
l´amígdala, el comportament es torna indiscriminat. Si l´hipotàlam deia alguna
cosa, l´amígdala controlava i dirigia cap a on anava aquell estímul o quan
s´havia de realitzar.
L´amígdala està
relacionada també amb la resposta de por.
Hi ha un virus
que presenta els següents símptomes, com canvis de conducta de l´animal perquè
l´amígdala s´està veient alterada i afectada.
HIPOCAMP
Sobretot és
important a la memòria, sobretot a la memòria espaial (que és la capacitat
d´orientar-se). Hi ha varis grups d´animals amb un hipocamp especialment
important (ex: aus migratòries, animals que amaguen el menjar a diferents
llocs...).
L´hipocamp és
la zona més sensible a algunes malalties de la memòria (sobretot Alzheimer).
Quan envellim perdem algunes neurones, sobretot a la zona de l´hipotàlam.
Últimament hi ha gossos geriàtrics. Si el gos pateix un problema d´aquest tipus
és important per entendre la malatia de les persones.
ÀREA PREÒPTICA
És la zona més
petita de l´hipotàlam i es troba per davant. És el lloc del SNC de l´encèfal
que és diferent entre mascles i femelles. La diferenciació sexual es troba a
làrea preòptica.
ESCORÇA
CEREBRAL
Té 2 parts:
- Escorça límbica.
- Neoescorça o neocòrtex (part del SNC de
l´encèfal més recent).
El neocòrtex
inclou sobretot l´escorça sensorial (hi ha diferents parts del neocòrtex que
processen la informació dels diferents sentits). També hi ha l´escorça motora
(que posa en funcionament les diferents activitats motores). També l´escorça
d´associació és la responsable del llenguatge, de tipus d´aprenentatges més
complexes, de predir coses a llarg plaç...
Hi ha sobretot
diferències entre espècies. Representa el 80% de l´escorça total dels humans.
Als carnívors només representa el 20%. Als insectívors és més petit. Als
rèptils no hi ha escorça. Les aus no tenen escorça d´associació, però tenen una
altra estructura que realitza aquesta funció.
Les espècies
difereixen en la capacitat dels aprenentatges perquè tenen més o menys escorça
d´associació. Al sistema límbic gairebé no hi ha diferències entre espècies. La
capacitat de patiment és una característica comuna de tots els animals.
Inicio.
 |
