COMPORTAMENT
MATERNAL
Les conductes
que composen el comportament maternal són de 2 tipus:
-Conductes que
es manifesten abans del part. Són
bàsicament 2:
1. A les espècies
que viuen en grup, sovint, la femella inmediatament abans de parir es separa
del grup, per tal de que el part es produeixi. Sobretot es dóna en remugants
que es troben en ramats. Entre el 60 i 70% de les femelles, les ovelles mostren
aquest aïllament. Permet que la femella i la cria passin unes hores en contacte
sense interferències per part d´altres animals. És important perquè just
després del part hi ha un període sensible on és important aquest aïllament per
tal que la femella reconegui la cria.
2. A algunes
espècies, abans del part, hi ha una conducta de nidificació. Als mamífers
domèstics es pot trobar al porc i al gos. Al gos no se sap quin és el mecanisme
de control de la conducta. A la truja està control·lada per la prolactina. Les
goses que manifesten pseudolactació o pseudogestació també manifesten aquestes
conductes de nidificació i està control·lat per la prolactina (és una hormona
peptídica produïda a la hipòfisi). La seva funció principal té a veure a la
producció de llet. A més, posa en marxa altres conductes. Als sistemes de
producció de porcs no es pot mostrar aquesta conducta de nidificació, que
segons alguns autors, poden augmentar l´estrés de la truja i afecten al
comportament maternal normal envers els garrins.
-Conductes que
es manifesten després del part. Gairebé tots els mamífers presenten 2 conductes
després del part:
1.La femella, tot
just després de parir, llepa la cría. A tots els mamífers domèstics excepte la
truja.
2. La femella
adopta la postura més convenient per tal que la cría pugui accedor al braguer
(glàndula mamària).
Aquestes 2
conductes ajuden a reduir la mortalitat neonatal perquè malgrat que un mamífer
recent nascut pot morir de moltes coses, un percentatge molt alt mor de
complexe d´hipotèrmia (temperatura corporal) i inanició. És degut a que el
primer problema d´un mamífer domèstic és que té un cos molt petit i la
quantitat de la calor produïda és proporcional al volum. La quantitat de calor
que perd és proporcional a la superfície corporal. La hipotèrmia apareix quan
la quantitat de calor que perden és amjor que la que produeixen.
Conforme un
animal augmenta de tamany, la relació superfície/volum es fa més petita. La
relació volum/superfície es va fent cada cop més gran. Un animal petit serà a
una situació de risc. Això explica que la mortalitat neonatal sigui un
problema, sobretot a les espècies d´oví
i porcí.
A més, quan
neixen, estan humits pel líquid amniòtic i perden calor.
Amb moltes
poques excepcions, els mamífers, quan neixen tenen molt poc greix corporal.Això
fa que el mamífer estigui sempre en risc per la hipotèrmia i inanició.
La mare sempre
llepa a la cria i l´asseca i fa que la cria perdi menys calor. L´altre efecte
de la conducta de llepar la cría és l´estimulació de l´activitat física de la
cría i fa que l´animal produeixi més calor i que l´animal tingui més
probabilitats de localitzar el mugró ràpidament.
La femella
adopta una postura adient per facilitar encara més la localització del mugró.
El fet de localitzar el mugró ràpidament és important perquè el calostro
(primera secrecció de la glàndula mamària després del part), no està conformat
per llet, sino que és molt ric en immunoglobulines (molècules que participen en
funcions de defensa a infeccions i és molt més ric energèticament perquè té més
greix). És important perquè el calostre li aporta a la cria l´energia necessària per augmentar el calor i disminuir
el risc d´hipotèrmia.
A més, la cria
necessita absorbir les immunoglobulines ràpidament perquè la possibilitat del
budell de reabsorbir proteïnes desapareix a les 24-48 hores. Si no, seran
digerides per l´estòmac.
La conducta postpart de placentofàgia
consisteix en consumir la placenta. La presenten els carnívors, porcs i la
vaca. L´euga mai manifesta aquesta conducta de placentofagia. Els petits
remugants són molt variables. La raó és que la placenta aporta nutrients que
poden ser importants per la femella. La placentofagia, es diu que pot ser un
mecanisme de defensa (perquè si es deixa es produeix olor que pot donar lloc a
infeccions o atreure depredadors).
Els carnívors
són altricials i es queden on han nascut, els porcs mostren conducta de
nidificació. La vaca necessita uns quants dies per ser hàbil.
En canvi,
l´euga és precocial i quan la cria neix, ja marxa del lloc on ha nascut.
A més, la
ingestió de la placenta té un efecte d´analgèsia vers l´efecte que li ha
produït a la femella el part.
Malgrat que té
aquestes funcions, quan s´impedeix que l´animal mostri aquesta conducta, no
passa res. Sobretot a la vaca és
freqüent evitar-la perquè es diu que té problemes digestius.
MECANISMES DE
CONTROL DEL COMPORTAMENT MATERNAL
Hi ha 3
elements responsables del comportament maternal:
-Factors hormonals. Només s´han estudiat a
rates i ovelles. Sembla ser que hi ha tres hormones que participen al control
de la conducta maternal:
1.Oxitocina. És
una hormona peptídica, produïda per la hipòfisi. Els estímuls que fan que un
animal secreti oxitocina són la dilatació de l´úter durant el part i
l´estimulació tàctil del mugró. La hipòfisi alliberarà oxitocina a la sang.
Aquesta oxitocina que va a la sang, no modifica la conducta de l´animal perquè
és incapaç d´arribar a les cèl·lules nervioses del cervell. A banda de lliberar
oxitocina a la sagn, la hipòfisi també allibera dins del SNC i sí que modifica
la conducta de l´animal i, per sí sola, es capaç d´induir conducta maternal. No és un dels factors
hormonals més important perquè com a hormona no modifica la conducta,
l´oxitocina neurotransmissor és més important a la conducta maternal. L´efecte
de l´oxitocina es veu agreujat quan es fan cesàrees perquè s´impedeix el
dilatament de l´úter i no es secreta oxitocina al SNC. Quan el senyal prové
dels estímuls del mugró, la hipòfisi segrega oxitocina a la sang. L´oxitocina
que va a sang, augmenta les contraccions uterines per ajudar a sortir el fetus.
2. Estrògens. Es
diferencien de l´oxitocina en que són hormones esteroidees (són liposolubles).
Els estrògens que hi ha a la sang arriben fàcilment als receptors de les
neurones del SNC. La concentració d´estrògens a totes les espècies domèstiques
excepte l´euga, augmenta molt al final de la gestació. Els estrògens són
hormones esteroidees i liposolubles i actúen sobre el SNC induint el
comportament maternal. A moltes espècies domèstiques es comença a manifestar
comportament maternal la darrera setmana de la gestació. No totes les femelles
mostren aquesta conducta abans del part perquè no influeix l´oxitocina. Hi ha
algun element al comportament maternal al període d´estro perquè augmenti molt
la concentració d´estrògens. És molt difícil perquè hi ha molts estrògens però
menys que al final de la gestació i falta l´oxitocina.
3.Prolactina. És
un pèptid produït per la hipòfisi. La diferència fonamental és que sí que pot
anar de la sang a les cèl·lules del SNC. Al final de la gestació, a tots els
mamífers domèstics augmenta la concentració de prolactina en sang. Indueix
canvis de conducta i ajuda a desenvolupar comportament maternal. És conseqüent
de la conducta de nidificació. A algunes espècies és també responsable de
l´agressivitat maternal (agressivitat de les femelles amb cries al voltant).
Així com l´oxitocina i els estrògens actúen a totes les espècies, la prolactina
és més variable i hi ha espècies on no participa (Ex: als remugants sembla ser
que no fa res).
La femella just
després o abans del part, canvia la seva conducta.
Mecanisme
d´actuació
La concaveació
és un fenòmen que es va descriure al principi a rossegadors i, després s´ha
vist a la resta d´espècies. Consisteix en agafar una gàbia i es col·loca un
grup de cries recent nascudes. Si al costat de les cries es col·loca una
femella que no estigui recent parida i que tampoc mai hagi estat prenyada,
aquesta femella reaccionarà molt variablement (indiferència a les cries,
aversiva envers les cries i alguna, fins i tot, agressiva envers les cries,
fins i tot fins a la mort en algunes espècies). La conducta més freqüent és la
dá versió envers les cries.
Si es col·loca
una reixa i es manté la visió i l´olor, després de 4 o 6 dies, la conducta de
la femella ha canviat i mostra un comportament maternal complert.
La presència de
les críes no ha induït canvis hormonals. L´única cosa que passa és que el
contacte prolongat entre les críes i la femella ha induït comportament maternal
sense que hi hagin hagut canvis hormonals.
La concaveació
és la presentació de conducta maternal sense canvis hormonals després d´un
període de contacte. També es presenta a mascles.
Si a aquesta
femella se li produeix una petita lessió a l´amígdala, no necessitaria 7 díes
per mostrar el comportament maternal. Sense amígdala, la concaveació és més
ràpida.
El que està
inhibint el comportament maternal és la resposta de por (controlada per
l´amígdala). Si es suministra ansiolítics a la femella, s´accelera la
concaveació. A més, conforma la teoría.
Les femelles
amb una resposta de por més exagerada, són les femelles a les que més els costa
mostrar la concaveació.
S´arriba a la
conclussió que els estímuls de les cries desencadenaríen una resposta de por
control·lada per l´amígdala que bloqueja la conducta maternal. Les hormones
inhibeixen la resposta de por. Les femelles múltiples tenen una concaveació més ràpida. Les femelles que han estat
sempre aïllades tenen una concaveació més lenta. Qualsevol fenòmen o situació
que desencadeni estrés tindrà un efecte inhibidor sobre el comportament
maternal.
Algunes trujes
al primer part, poden menjar-se algun garrí. Si hi ha algun element que
desencadena la resposta de por o estrés de la truja, s´accentúa més aquest
comportament.
-Experiència maternal de la femella.
Explica les diferències que troben entre les
femelles primípares (pareixen per primer cop) i les femelles multípares (que ja havia parit abans).
Mostren diferències de comportament que s´expliquen per l´experiència maternal.
La probabilitat de que hi hagi rebuig de les cries, perquè la mare no mostri
conducta maternal, és molt més freqüent a primípares a totes les espècies. La
femella primípara és menys eficient alhora de posar en marxa el comportament
maternal. És important per la hipotèrmia i el calostre. El comportament
maternal d´una primípara és menys
robust (significa que quan falla algun estímul el comportament maternal no es
manifesta).
-Estímuls externs provinents de la cria.
Els estímuls esterns que aporta la cria fan:
1. Estimulen de
manera general el comportament maternal. Es dóna mitjançant l´activitat de la
cría (moviment). Les críes inactives no estimulen el comportament maternal de
la mare. La causa més freqüent d´inactivitat és la hipotèrmiam que fa que
disminueixi l´activitat, que fa que la femella no mostri comportament maternal
(deixa de llepar la cría, deixa d´amamantar-la...) i augmenta la hipotèrmia i
acaba amb la mort de la cría.
2. Establiment
d´un vincle selectiu amb la cría per part de la femella. Al principi, després
del part, la femella mostra un comportament maternal indiscriminat, però
després, la femella mostra comportament maternal només cap a la seva o seves críes. Ha d´haver un
reconeixement olfactiu de la cría per
la mare. Aquest reconeixement olfactiu es veu facilitat per l´oxitocina. Aquest
mecanisme està molt desenvolupat a les espècies precocials (sobretot a les que
normalment pareixen una cría (remugants i èquids). A les espècies altricials és
un mecanisme molt poc o mal desenvolupat. També està mal desenvolupat al porc.
(Perquè tenen moltes críes). L´adopció a les granjes productives, és molt fàcil
al porc i les espècies altricials.
3. La presència
de la cría consolida el comportament maternal.
COMPORTAMENT MATERNAL DE LA GOSSA
(PSEUDOLACTACIÓ)
La
pseudolactació també es coneix amb el nom de pseudo gestació.
La
pseudolactació és un conjunt de símptomes que poden aparéixer a la gossa 2 ó 3
mesos després del cel i estro, quan la gossa no ha quedat prenyada.
Aquests
símptomes són mamaris i conductuals o comportamentals. Les glàndules mamàries
es veuen augmentades de volum i poden arribar a produir algun líquid, sobretot
si la gossa es llepa.
Als canvis de
conducta, pot mostrar certa agressivitat, manifesta conducta destructiva
(nidificació a la gossa) i pot arribar a adoptar objectes o coses. De vegades,
la gossa pot arribar a tenir contraccions abdominals similars als animals que
pareixen. Alguns veterinaris, a la pseudogestació l´anomenen gestació
psicològica.
Bàsicament tot
això és degut a la prolactina. El tractament bàsicament consisteix en
suministrar antagonistes de la prolactina.
La prolactina
actúa sobre el SNC i provoca els canvis de conducta i mamaris.
L´estro és
l´expressió de la funció ovàrica i té 2 fases: fase folicular i de cos luti i
la separació que vé donada per l´ovulació. L´ovulació va envoltada per l´estro.
A la majoria
d´espècies domèstiques el cos luti dura pocs dies (5-7 dies) i després
desapareix i comença una altre fase folicular.
A la gossa
entre 2 estros consecutius transcorren 5-6 mesos. A la gossa el cos lutim
enlloc d´involucionar al cap d´uns quants dies, es manté entre 2 ó 3 mesos.
Durant aquests 2 ó 3 mesos la gossa està exposada a augmentar la concentració
de progesterona. Quan el cos luti involuciona, la concentració de progesterona
descendeix. Aquest descens en la concentració de progesterona, després de molt
temps, ha estat augmentada, i desencadena l´alliberament de prolactina per part
de la hipòfisi. La prolactina actúa primer sobre la glàndula mamària i després
sobre el SNC. Això desencadena canvis al comportament que són la pseudolactació
o pseudogestació. Tots aquests canvis hormonals es donen a totes les gosses i
no se sap per què, unes presenten i altres no la pseudogestació.
Quan una gossa
mostra un cop pseudogestació, la probabilitat de la mostri més cops a la vida
és molt elevada. La millor manera de prevenir-la seria l´extirpació dels
ovaris. Si la castració es produeix quan hi ha un cos luti present i,
disminueix bruscament la concentració de progesterona, després no es mostrarà
mai pseudogestació.
El tractament
consistiria en donar antagonistes de la prolactina (fàrmacs que inhibeixen
l´alliberament de prolactina). També es pot donar un diurètic per baixar el
volum de líquid de les glàndules mamàries.
COMPORTAMENT MATERNAL A LA TRUJA
El principal
problema pel qual ens interessa és que trobem xifres de mortalitat neonatal
molt elevades. La xifra varía entre el 5 i el 20%, però la xifra mitja es dóna
entre el 10 i 12%. Les trujes solen parir entre 9 i 10 garrins. És un problema
econòmic i de benestar.
El porc és
probablement l´espècie domèstica amb un percentatge de mortalitat neonatal més
alt perquè:
1- Hi ha
garrins perfectament sans que són incapaços d´arribar a mamar. Això es deu a la
competència entre garrins (40%).
2- Aplastament
oer part de la truja (20%).
Aquesta
competència és important bàsicament perquè els garrins, inmediatament després
de néixer es barallen entre ells per tal d´accedir a les mames més craneals. El
resultat d´aquesta competència és que sempre anirà a la mateixa mama durant la
lactació.
Els garrins
neixen molt ben preparats per dur a terme aquestes baralles. El tercer incissiu
és semblant a un caní i és el que s´utilitza durant les baralles per la
competència de les mames craneals.
Qualsevol
factor que disminueixi la viabilitat i força del garrí fa que sigui incapaç de
dur a terme aquesta competència.
Si no pot
competir, fa que acabi morint per no poder accedir a la mama. Els factors que
determinen la viabilitat són:
-Pes: amb pes inferior que la mitjana o pes menor als 900-1000grs.
-Hipòxia: La disminució de la concentració
d´oxígen quan neixen dóna com a resultat la hipòxia. Això provoca que siguin
menys actius.
Si pateix els
dos problemes, segur que mor durant les primeres hores o dies del naixement. Un
garrí pot néixer hipòxic quan el part sigui exageradament llarg. Els garrins
que neixen els últims tenen més problemes de presentar hipòxia. Tots els
garrins poden estar en risc quan la truja alenteix el part. Li costa molt parir
en situacions d´estrés. L´estrés inhibeix l´alliberament d´oxitocina.
CONDUCTA
D´AMAMANTAMENT DE LA TRUJA
L´amamantament
dura uns 2 minuts. Des de que la truja jeu i els garrins s´agafen a les mames i
després marxa.
El primer minut
és la fase de massatge (en la que els garrins no ingereixen llet perquè no
surt). Els garrins fan un massatge a la glàndula mamària per tal que la truja
alliberi oxitocina. Després d´alliberar oxitocina, surt la llet. Els garrins
disposen d´un temps extraordinàriament curt en el que surt la llet (10 ó 20
segons).
La fase de
massatge l´ha de fer varis garrins per a que alliberin oxitocina. Fins a la
següent hora no es tornarà a repetir. La segona oportunitat la tindrà només
quan els altres garrins vagin a mamar.
Per disminuir
la mortalitat es fa:
-Supercisar el part (netejar el garrí
iportar-lo a les mames de la truja,
fer-lo adoptar... convé sincronitzar els parts.
Inicio.
 |
