NEUROTRANSMISSORS
I CONDUCTA
Un Cocker spaniel daurat de tres mesos i
que ja ha estat castrat, presenta un comportament agressiu molt marcat cap als
propietaris. Es dóna una agressivitat per dominància atípica.
Com a
tractament es recomana ensinistrament més fluoxetina. El resultat és
satisfactori.
La fluoxetina
actúa sobre el neurotransmissor serotonina. La fluoxetina és un fàrmac amb
propietats antiagressives. És un fàrmac que actúa directament sobre el SNC.
Inhibeix la recaptació de serotonina per la neurona o neurones presinàptiques.
El control de
la conducta es fa mitjançant un estímul extern que passa al SNC on es processa
i es posa en marxa una conducta.
El SNC és un
conjunt de cèl·lules nervioses (neurones).
Per passar per
moltes neurones és imprescindible que hi hagi transmissió de la informació. Una
neurona modifica la situació de la següent. Aquesta transmissió de la
informació és la sinapsis. La sinapsis es refereix al final d´una neurona, el
començament d´altra i l´espai entre les 2.
La transmissió
de la informació només va en 1 sentit. Hi ha 2 tipus de sinapsis: elèctriques i
químiques.
Totes les
sinapsis del SN dels vertebrats són de tipus químic. Una sinapsi de tipus
químic és on la transmissió d´informació es fa mitjançant una molècula
(sustància química que s´anomena neurotransmissor).
Les
característiques dels neurotransmissors són:
· Són
sintetitzats per la neurona presinàptica.
·El
neurotransmissor s´acumula al final de la neurona presinàptica fins que la
neurona és estimulada i alliberada a l´espai sinàptic, s´unirà a receptors de
la membrana plasmàtica de la neurona postsinàptica (els receptors són proteïnes
de membrana).
· La neurona
postsinàptica s´estimula o bé s´inhibeix (depén del tipus de neurotransmissor).
· El
neurotransmissor no es queda a l´espai
intersinàptic. Si es queda, es degrada o és recaptat per la neurona
presinàptica.
Hi ha molts
neurotransmissors al SN dels mamífers. Els més importants són la serotonina, la
noradrenalina, la acetilcolina, la dopamina i el GABA (àcid
gamma-aminobutídic).
Cada neurona
utilitza un neurotransmissor. Qualsevol conducta està controlada per moltes
neurones i dins d´aquest conjunt hi ha algunes que estimulen la conducta i
altres que la inhibeixen.
Les neurones
que inhibeixen la conducta agressiva utilitzen la serotonina com a
neurotransmissor.
Els fàrmacs,
per potenciar l´activitat d´un neurotransmissor, també poden:
1. Inhibir la
recaptació d´un neurotransmissor. Es potenciarà l´acció del neurotransmissor.
2. Accelerar la
destrucció d´un neurotransmissor. Inhibirà l´acció del neurotransmissor.
3. Unir-se al
receptor sense tenir efecte. Té com funció inhibir.
4. Unir-se al
receptor tenint efecte. Té coma funció potenciar l´acció del neurotransmissor.
“Un fàrmac
agonista de...” és un fàrmac que simula la acció del neurotransmissor.
“Un fàrmac
antagonista de...” és un fàrmac que bloqueja l´acció d´aquell neurotransmissor.
La farmacologia
de la conducta consisteix en administrar agonistes o antagonistes per a un
neurotransmissor que regula una conducta.
La serotonina
és un neurotransmissor que l´organisme fabrica a partir del triptòfan
(aminoàcid esencial). En general, si augmenta la quantitat de triptòfan en la
dieta, el cervell fabrica més serotonina.
La motivació
també influeix a la conducta. Depén de:
· Canvis de
concentració d´hormones.
· Canvis de
concentració de neurotransmissors
· Canvis en el
medi intern.
El medi intern
és el líquid extracelular. La temperatura del medi extracelular, la
concentració de glucosa i la concentració de sodi influeixen a canviar el medi
intern.
Les cèl·lules
per funcionar correctament necessiten que aquest medi intern sigui molt
constant. L´objectiu fonamental d´un mamífer és mantenir constant aquest medi
intern. Aquesta constància del medi intern és l´homeòstasi.
Hi ha algunes
conductes dels animals, que són conductes homeostàtiques o conductes de control
homeostàtic. Una conducta homeostàtica és una conducta que té com a finalitat
mantenir l´homeóstesi.
Aquestes
conductes són la conducta d´alimentació mitjançant la concentració de glucosa
en sang, la ingestió d´H2O mitjançant la concentració de Na+
i la termoregulació que controla la temperatura.
La conducta
sexual, maternal i agressiva no són conductes homeostàtiques.
Els estímuls
externs modifiquen la conducta. No es pot entendre la conducta de l´animal si
no sabem quins són aquests estímuls externs que són capaces de rebre els
animals domèstics.
La percepció
animal, en relació a les persones, és l´olfacte. Hi ha elements que s´han
d´estudiar, que són les feromones. Les feromones afecten al comportament
sexual, maternal i agressiu.
Els animals
domèstics segueixen pautes que corresponen a estímuls que per a nosaltres
gairebé no existeixen i que reben mitjançant l´olfacte.
La major part
de mamífers domèstics són capaces de rebre freqüències molt més grans que els
éssers humans. A freqüències baixes, no hi ha gairebé diferències. A
freqüències altes, la diferència és gairebé enorme.
Cada animal viu
en un ambient sensorial diferent. Aquest ambient sensorial dels animals que
modifiquen la seva conducta s´anomena umwelt.
Inicio.
 |
