ONTOGÈNIA
DE LA CONDUCTA
L´estudi de
l´ontogènia de la conducta té dos objectius:
- descriure els
canvis de comportament que es produeixen al llarg del desenvolupament.
- explicar els
mecanismes que són responsables dels canvis que es produeixen al comportament
dels animals.
Hi ha 4 raons
que poden fer canviar el comportament:
1. Com a
conseqüència de la maduració del SNC. Són importants, sobretot, a les espècies
altricials (ja que el SNC continúa desenvolupant-se després del naixement). A
les espècies precocials, el SNC està molt desenvolupat quan l´animal neix i no
es veuen molts canvis de comportament. Aquests canvis es reflecteixen als períodes de la conducta dels períodes
neonatals, de transició, de socialització i juvenil. Sobretot el més important
és el període de socialització.
2. Amb l´arribada
a la apubertad (maduresa sexual), es pateixen canvis de comportament degut a
l´efecte activador de les hormones
sexuals. Sobretot es posa de manifest a les conductes sexualment
dimòrfiques.
3. A causa de
l´aprenentatge. L´aprenentatge és qualsevol canvi que es produeix a la conducta
dels animals com a conseqüència de l´experiència (les coses que lo han passat a
l´animal al llarg de la vida), sempre i quan aquests canvis no siguin deguts a
la fatiga muscular de l´animal. Es pot classificar en:
· Habituació
-> més senzill i primitiu. Inclou als invertebrats. Es defineix com la
pèrdua de resposta enfront un estímul, de manera que això succeeix després
d´haver ensenyat l´estímul moltes vegades sense tenir conseqüències per
l´animal. No té conseqüències possitives ni negatives. És el mecanisme per
corregir problemes de por. Es produeix més fàcilment quan l´estímul es presenta
de manera progressiva ( d´intensitat més petita a més alta, però sempre
gradualment). Quan s´està produint l´habituació, l´animal pot tornar a mostrar
la resposta si l´estímul es presenta sobtadament de nou en una intensitat molt
alta. Ex: fobies al gos. Resposta de por exagerada. Normalment la mostra a
estímuls auditius molt intensos.
· Associatiu o
condicionament -> més important i estudiat als animals. Hi ha bàsicament 2 tipus:
* Condicionament clàssic: l´animal associa 2 estímuls. Un estímul, que
de forma natural desencadena una resposta (ex: aliment a la boca i salivació)
és un estímul no condicionat o estímul natural. Si repetides vegades, abans de
rebre l´estímul no condicionat, rep un estímul determinat, si es presenta en
aquesta forma després de varies vegades, el 2º estímul és suficient per
desencadenar la resposta. Aquest estímul és l´estímul condicionat. És un procés
que a més de la conducta, afecta a moltes respostes fisiològiques que no són de
conducta. Alguns exemples:
|
|
ESTÍMUL NATURAL |
ESTÍMUL CONDICIONAT |
|
Salivació |
Presència d´aliment a la
boca |
Veure l´aliment |
|
Activació emocional (por) |
Estímul que causi dolor |
Presència de la persona
que ha causat l´estímul |
|
Aliberament d´insulina |
Ingerir sucre |
Olorar o veure l´aliment |
|
Reaccions al·lèrgiques |
Contacte amb proteïnes
extranyes |
Apropar-se al lloc on en
repetides condicions les ha sofert |
Afecta
a reaccions de conducta, fisiològiques i patològiques.
* Condicionament operant: l´animal associa 1 estímul i 1 conducta. Quan
la conducta de l´animal és seguida d´un estímul agradable (reforçament), la
conducta tendeix a augmentar en freqüència i intensitat. Quan la conducta va
seguida d´un estímul desagradable (càstic), es disminueix la freqüència i
intensitat de la conducta. El condicionament operant constitueix la base de
l´ensinistrament animal. També és la base de la conducta reforçada pel propietari.
Els animals només aprenen per condicionament operant si reben un estímul de
forma inmediata. El tipus de reforçament pot ser:
# Reforçament continu: cada cop que ho fa rep el reforçament.
L´aprenentatge és molt ràpid però desapareix ràpidament.
# Reforçament intermitent: rep el reforçament només de vegades. Triga
més en desaparéixer l´aprenentatge.
· Altres tipus
d´aprenentatge: l´imprinting (relacionat amb el periode sensible).
FACTORS QUE MODIFIQUEN L´APRENENTATGE
Hi ha algunes malalties que influeixen a l´aprenentatge. Sobretot
influeix la hidrocefàlia, que és molt freqüent al gos domèstic i no presenta
cap altre símptoma. Consisteix en una acumulació de líquid cefaloraquídic dins
dels ventricles del SNC. Quan està molt marcada, no es té cap problema per
identificar-la perquè l´animal té el crani deformat. Sovint són suaus i no es
presenten deformacions. Sobre aquestes hidrocefalies suaus es produeixen canvis
a la conducta d´agressivitat i a la capacitat d´aprenentatge. Sobretot es donen
a Maltés, Yorkshire Terrier, Bulldog anglés, Chihuahua... que són gossos petits
i braquiocefàl·lics (morro petit i cap petit i rodó).
La concentració de glucosa en
sang també modifica l´aprenentatge. A concentracions de glucosa en sang
intermitges, la capacitat d´aprenentatge és màxima.
Quan augmenta la concentració de glucosa en sang, també augmenta la
producció d´un neurotransmissor al SNC, l´acetilcolina, molt implicat al procés
d´aprenentatge i de memòria.
La concentració de glucosa en sang es veu afectada per moltes hormones.
Sobretot és important l´adrenalina, que és una hormona produïda per les
glàndules adrenals i augmenta la concentració de glucosa en sang. Si es
representa la relació entre la producció d´adrenalina i l´aprenentatge:
La producció d´adrenalina augmenta molt en situacions d´estress o por.
La resposta de por o estress té un efecte disminuidor.
La capacitat d´aprenentatge dels animals també es veu modificada per
fàrmacs. Hi ha alguns ansiolítics amb un efecte inhibidor sobre l´aprenentatge.
Són els ansiolítics més utilitzats els que tenen aquestes propietats. Ex:
Benzociacepinas (Diacepan).
És interessant perquè per resoldre el problema de por s´ha de fer una
habituació. Per disminuir la por s´ha d´utilitzar altres ansiolítics per evitar
inhibir l´aprenentatge.
4. Amb l´envelliment, sobretot al gos. Al gos
poden, no sempre, començar a aparéixer
problemes d´envelliment al gos a partir dels 8 anys. La raça modifica aquesta
edat, de manera que les races petites envelleixen més tard, mentre que les
races grosses o molt grosses envelleixen abans. La diferència és de més o menys
2 anys.
També afecta
que l´animal sigui de raça pura (manifesten aquests problemes abans) o creuats
(triguen més).
Els animals
canvien la seva conducta perquè primer apareixen canvis al seu SNC, apareixen 5
problemes al SNC d´un animal vell:
· Atrofia generalitzada de l´encèfal que afecta
sobretot a l´escorça.
· Al cervell dels animals comença a aparéixer la
proteïna b-amiloide, que està molt relacionada a les persones
amb l´Alzheimer. També es dóna en alguns carnívors salvatges del zoo.
· A l´hipocamp, els animals i persones perden
sobretot moltes neurones. Aquesta pèrdua de neurones està accelerada quan
l´animal està exposat a unes hormones glucocorticoides (cortisol), produïdes per
les glàndules adrenals, que s´alliberen en les situacions d´estress.
L´envelliment causa aquesta disminució de la quantitat de neurones quan
l´animal està sotmés a l´estress. És important perquè l´hipocamp juga un paper
clau a les consolidacions de la memòria. Un animal no oblidarà el que ha aprés
a llarg termini a la infància, però sí les coses més recents.
· Disminueix molt a l´encèfal la producció
d´acetilcolina, que juga un paper elemental a l´aprenentatge i memòria.
· Disminueix el fluxe sanguini que arriba al cervell
(irrigació del cervell).
Per reduir els
problemes de l´envelliment, mitjançant medicaments, s´augmenta l´acció de
l´acetilcolina. A animals, només es poden donar fàrmacs que milloren a
irrigació del SNC.
Es poden
apreciar mitjançant una sèrie de canvis de conducta, que en conjunt reben el
nom de síndrome de disfunció cognitiva. És un síndrome que té un conjunt de
símptomes causats per una alteració a l´aprenentatge i la memòria. Aquests
símptomes són:
- Alteració del
ritme de vigília-son.
- Pèrdua dels
hàbits d´eliminació normal (defecació i micció).
- Mostra de
desorientació espaial molt sovint per la pèrdua de neurones de l´hipocamp.
- Conducta
agressiva (agressivitat geriàtrica). És molt més freqüent a la femella que al
mascle.
De vegades, el
comportament d´un animal canvia perquè té alteracions a altres parts del cos.
Ex: artritis
(més freqüent a animals vells que joves; canvia la seva conducta, potser perd
els hàbits d´eliminació perquè té mal...)
La diabetes és
més freqüent a animals vells i canvien la conducta perquè beuen molt.
Inicio.
 |
