COMPORTAMENT SEXUAL FEMENÍ

La conducta receptiva és la conducta més passiva del comportament de la femella i és sinònim de l´acceptació de la còpula.

La conducta proceptiva són els comportaments més actius de la femella.

A la majoria de femelles d´espècies domèstiques la conducta receptiva es limita a la resposta o reflexe d´inmobilitat quan la femella és montada pel mascle. A la gata i la rata, la conducta receptiva inclou la conducta de lordosis (la femella adopta una postura característica en que el terç anterior està en contacte amb el terra, el terç posterior està aixecat i la cua està desviada  lateralment per facilitar la intromissió per part del mascle.

La conducta propioceptiva es caracteritza perquè la femella busca activament al mascle i a algunes espècies (euga), la conducta proceptiva és molt més variada i inclou algunes conductes que no fan altres espècies. Rep el nom de “centelleo clitòrico” (l´animal obre i tanca els llavis de la vulva i el clítoris surt una mica i es torna  a amagar).

Quan la femella mostra aquesta conducta, s´apropa al mascle i s´orienta amb el terç posterior de l´euga cap al mascle.

La femella mostra una diferència important respecte al mascle. El mascle mostra motivació sexual, de manera més o menys contínua. Hi ha petits períodes de temps en que el mascle no mostra interés sexual (període refractari). En canvi, a les femelles dels animals domèstics, la motivació sexual apareix durant uns períodes d´estro concrets en que mostra motivació sexual.

Primer es manifestaria la conducta proceptiva i s´iniciaria la conducta receptiva. Les 2 deixarien de manifestar-se al mateix temps i la femella entraria a un període d´absència de comportament sexual i, altre cop mostraria conducta proceptiva i després receptiva. L´estro és el període durant el qual la femella mostra conducta sexual complerta (conducta proceptiva i receptiva).

 

 

 

 

 

 

El comportament sexual de cada espècie domèstica es pot definir en 3 paràmetres:

1.Durada de l´estro.

2. Període de temps que separa dos estres consecutius.

3. Conéixer si els estros es veuen influïts per l´estació de l´any. Hi ha espècies estacionals i no estacionals (la conducta sexual es mostra durant tot l´any).

A la GOSSA, la durada de l´estro és entre 7 i 9 dies; el període de temps entre estros és de 4 a 7 mesos; i no té efecte l´estacionalitat.

A la VACA, la durada de l´estro és entre 14 i 18 hores; el període de temps entre estros és al voltant de 21 dies i no té efecte l´estacionalitat.

Els períodes d´estros es caracteritzen perquè van acompanyats dá ltres canvis de comportament: primer disminueix la ingestió voluntària d´aliment; segón, augmenta molt l´activitat general de l´animal; tercer, augmenta molt la freqüència de micció de la femella (Té com a funció la dispersió de feromones que a la femella sobretot s´expulsen mitjançant l´orina. A la gata, de vegades, va acompanyat de la conducta de marcatge).

 

 

 

 

MECANISMES FISIOLÒGICS QUE REGULEN EL COMPORTAMENT SEXUAL FEMENÍ

· L´hipotàlam ventro-medial inicia el comportament i rep els estímuls hormonals. També es troba el centre de la sacietat de la conducta d´alimentació.

· L´amígdala integra els estímuls olfactius (feromones) i els dirigeix cap a l´estímul adequat.

· L´escorça cerebral inhibeix el comportament sexual quan no és el moment adequat.

CONTROL HORMONAL DEL COMPORTAMENT SEXUAL FEMENÍ

Als mascles, el comportament sexual es podia independitzar del control hormonal. Té com a conseqüència que quan es castra, el comportament sexual es pot mantenir durant mesos o anys. A les femelles dels mamífers domèstics, sempre són necessaris els estímuls hormonals per a que hi hagi comportament sexual. Quan es castra una femella, la conducta sexual desapareix sempre i de forma inmediata.

Quan els ovaris no estan actius, no hi ha comportament sexual.

L´única excepció és l´euga. A l´euga, quan es castra, l´animal manté comportament sexual i quan es troba a inactivitat ovàrica, continúa mostrant comportament sexual (conducta proceptiva bàsicament i, en alguns casos, conducta receptiva de baixa intensitat).

La raó és que a tots els animals domèstics, els ovaris són les úniques estructures que fabriquen hormones sexuals femenines. A l´euga, les glàndules adrenals poden produir hormones sexuals femenines suficients per mantenir el comportament sexual. Això es dóna només als èquids i primats.

RELACIÓ ENTRE L´ACTIVACIÓ OVÀRICA I LA CONDUCTA SEXUAL A LES FEMELLES

A les femelles dels animals domèstics hi ha una relació molt estreta entre l´activació ovàrica i la conducta sexual.

La unitat funcional de l´ovari és un conjunt de teixit conjuntiu que conté els folículs ovàrics (ovòcit envoltat per una sèrie de cèl·lules que serveixen per produir hormones i participar a la nutrició de l´ovòcit).

L´activitat d´un folícul ovàric és una activitat de tipus cíclic. Quan un animal arriba a la pubertat i els ovaris comencen a madurar (els ovaris creixen i les cèl·lules que envolten l´ovòcit fabriquen estrògens). Aquesta és la fase folicular. Els estrògens tenen 2 efectes sobre l´animal (desencadenen la conducta sexual i desencadenen l´ovulació).

Quan l´animal ovula, el folícul no té l´ovòcit, però existeixen les cèl·lules que envoltaven l´ovòcit i canvien la seva activitat hormonal i, enlloc de produir estrògens, passen a produir progesterona. Aquesta és la fase de cos luti (el que queda del folícul quan s´ha ovulat). Serveix perquè permet ddeduir com canvien les concentracions d´estrògens i progestàgens al llarg del temps.

 

 

 

 

 

 

 

El període d´estro és induït pels estrògens. La conducta proceptiva es veuria una mica abans que el període d´estro.

A tots els animals domèstics, l´ovulació té lloc durant la segona meitat de l´estro. Hi ha 3 excepcions:

· VACA: és diferent de la resta de mamífers domèstics perquè el seu període d´estro és particularment curt. L´ovulació té lloc hores després del final de l´estro.

 

 

 

 

 

 

· GOSSA: si extirpem els ovaris a les espècies domèstiques, amb l´administració d´estrògens, hi hauria conducta sexual. A la gossa, a més dels estrògens, s´hauria d´administrar progesterona. L´estro comença més tard que l´ovulació. L´ovulació tindrà lloc al començament de l´estro.

 

 

 

 

 

 

· A LES ESPÈCIES AMB OVULACIÓ INDUÏDA: a les espècies amb ovulació espontània, els estrògens produeixen l´ovulació. A les espècies d´ovulació induïda la còpula (o qualsevol simulació de còpula), estimula l´ovulació. Es dóna ovulacióinduïda a la gata i el conill. L´ovulació depén de quan copuli.

Sempre que hi ha ovulació  hi ha estro, excepte als animals on hi ha l´ovulació silenciosa (a l´ovella i a la vaca).

A la vaca, després del part, el 50% de les vaques no mostren estro coincidint amb la primera ovulació.

La primera ovulació postpart és silenciosa al 50% de les vaques.

El 10% dels animals tampoc no mostren estro a la segona ovulació.

 

 

 

 

 

 

 

La inactivitat ovàrica depén de les condicions de les vques. El pic d´estrògens del final de la gestació indueix una mena d´estat refractori al SNC de la vaca. Això significa que el SNC, mentre és a l´estat refractari, no pot respondre als estrògens de la fase foolicular. La progesterona posa fi a l´estat refractari.

A les vaques que encara queda l´estat refractari, la progesterona no ha estat suficient. Amb el segon cos luti, la progesterona acaba amb l´estat refractari totalment.

RELACIÓ ENTRE EL COMPORTAMENT SEXUAL I LA INSEMINACIÓ ARTIFICIAL

La inseminació artificial és important a les vaques de llet, per produir llet, i a les  explotacions de porcs. L´objectiu productiu bàsic a les explotacions lleteres és aconseguir que les vaques tinguin un part cada any.

 

 

 

 

 

 

 

 

A més, l´estro és particularment curt.

A una explotació de llet, detectar els estros té conseqüències productives. La probabilitat de que la inseminació artificial tingui èxit depén del moment en el que s´ha donat. Al millor dels casos, la probabilitat d´èxit és del 80%. Al cap de 10 hores, la probabilitat és ja del 40%. Si s´insemina bans també hi ha el 40%. Per detectar l´estro es fa mitjançant indicadors d´estro. N´hi ha de primaris i de secundaris. Fan referència a canvis morfològics o de comportament.

Un indicador primari només apareix quan la vaca està en cel.

Els indicadors secundaris es manifesten una mica abans i després de l´estro.

L´indicador primari és que la vaca es deixa montar  quan la monten altres vaques.

 

 

Els indicadors secundaris són tres:

     -La vaca monta a altres vaques.

     -La vaca disminueix la seva ingestió d´aliment.

     -La vaca està molt més activa que normalment.

 

 

 

DETECCIÓ D´INDICADORS

Hi ha dues coses que s´han d´aconsellar al ramader:

     -Temps d´observació dels animals. Com a mínim s´ha de fer 2 cops al día i millor si són 3 cops al día.

     -Evitar a l´explotació qualsevol cosa que disminueixi aquesta conducta indicadora. El punt bàsic és el terra. Si rellisquen, els animals seràn inhibits. Un terra que causi coixeres evitarà aquest comportament.

 

A la truja també es fa sempre inseminació artificial. La detecció del cel a la truja es basa al reflexe d´immobilitat. A una truja en cel, el seu SNC està sota els efectes dels estrògens. Si s´aplica pressió sobre la zona dorsal de la truja (si es fa pressió sobre l´esquena de la truja), es queda quieta. El problema és que és un indicador poc sensible.

Aquest reflexe d´immobilitat es detectaria només al 50% dels animals en cel. Això és degut a que el reflexe depén de molts estímuls (l´estímul principal és l´estímul tàctil, però s´han d´aplicar altres estímuls). Si a més, la truja està olorant una feromona del mascle, augmenta fins a un 80%. La feromona del mascle es troba bàsicament a la saliva. Si, a més, es posa el soroll d´un porc, la probabilitat augmenta fins a un 90%. Si, a més, es col·loca un aspecte de porc, s´augmenta fins a un 99%.

La millor situació és tenir un operari i un porc. S´ha d´induir el reflexe d´immobilitat en contacte amb el porc. El mascle només aporta els estímuls.

La feromona sexual del mascle té un pes molecular molt alt i és molt poc volàtil. LA feromona és l´estímul clau per aconseguir una bona detecció del cel (per això, el mascle ha d´estar molt a prop de la femella).

Les femelles, sovint mostren una resposta d´habituació als estímuls sexuals dels mascles i l´estímul deixa de tenir efecte. Normalment els mascles i femelles han d´estar separats quan no s´està detectant el cel. És l´equivalent a l´efecte Coolidge.

 

Actualizado el Viernes, 7 Junio, 2002 2:43

E-VETERINARIOInicio.

VETERINARIOS@OLE.COM