COMPORTAMENT
SEXUAL FEMENÍ
La conducta
receptiva és la conducta més passiva del comportament de la femella i és
sinònim de l´acceptació de la còpula.
La conducta
proceptiva són els comportaments més actius de la femella.
A la majoria de
femelles d´espècies domèstiques la conducta receptiva es limita a la resposta o
reflexe d´inmobilitat quan la femella és montada pel mascle. A la gata i la
rata, la conducta receptiva inclou la conducta de lordosis (la femella adopta
una postura característica en que el terç anterior està en contacte amb el
terra, el terç posterior està aixecat i la cua està desviada lateralment per facilitar la intromissió per
part del mascle.
La conducta
propioceptiva es caracteritza perquè la femella busca activament al mascle i a
algunes espècies (euga), la conducta proceptiva és molt més variada i inclou
algunes conductes que no fan altres espècies. Rep el nom de “centelleo
clitòrico” (l´animal obre i tanca els llavis de la vulva i el clítoris surt una
mica i es torna a amagar).
Quan la femella
mostra aquesta conducta, s´apropa al mascle i s´orienta amb el terç posterior
de l´euga cap al mascle.
La femella
mostra una diferència important respecte al mascle. El mascle mostra motivació
sexual, de manera més o menys contínua. Hi ha petits períodes de temps en que
el mascle no mostra interés sexual (període refractari). En canvi, a les
femelles dels animals domèstics, la motivació sexual apareix durant uns
períodes d´estro concrets en que mostra motivació sexual.
Primer es
manifestaria la conducta proceptiva i s´iniciaria la conducta receptiva. Les 2
deixarien de manifestar-se al mateix temps i la femella entraria a un període
d´absència de comportament sexual i, altre cop mostraria conducta proceptiva i
després receptiva. L´estro és el període durant el qual la femella mostra
conducta sexual complerta (conducta proceptiva i receptiva).
El comportament
sexual de cada espècie domèstica es pot definir en 3 paràmetres:
1.Durada de
l´estro.
2. Període de
temps que separa dos estres consecutius.
3. Conéixer si
els estros es veuen influïts per l´estació de l´any. Hi ha espècies estacionals
i no estacionals (la conducta sexual es mostra durant tot l´any).
A la GOSSA, la
durada de l´estro és entre 7 i 9 dies; el període de temps entre estros és de 4
a 7 mesos; i no té efecte l´estacionalitat.
A la VACA, la
durada de l´estro és entre 14 i 18 hores; el període de temps entre estros és
al voltant de 21 dies i no té efecte l´estacionalitat.
Els períodes
d´estros es caracteritzen perquè van acompanyats dá ltres canvis de
comportament: primer disminueix la ingestió voluntària d´aliment; segón,
augmenta molt l´activitat general de l´animal; tercer, augmenta molt la
freqüència de micció de la femella (Té com a funció la dispersió de feromones
que a la femella sobretot s´expulsen mitjançant l´orina. A la gata, de vegades,
va acompanyat de la conducta de marcatge).
MECANISMES
FISIOLÒGICS QUE REGULEN EL COMPORTAMENT SEXUAL FEMENÍ
· L´hipotàlam
ventro-medial inicia el comportament i rep els estímuls hormonals. També es
troba el centre de la sacietat de la conducta d´alimentació.
· L´amígdala
integra els estímuls olfactius (feromones) i els dirigeix cap a l´estímul
adequat.
· L´escorça
cerebral inhibeix el comportament sexual quan no és el moment adequat.
CONTROL HORMONAL
DEL COMPORTAMENT SEXUAL FEMENÍ
Als mascles, el
comportament sexual es podia independitzar del control hormonal. Té com a
conseqüència que quan es castra, el comportament sexual es pot mantenir durant
mesos o anys. A les femelles dels mamífers domèstics, sempre són necessaris els
estímuls hormonals per a que hi hagi comportament sexual. Quan es castra una
femella, la conducta sexual desapareix sempre i de forma inmediata.
Quan els ovaris
no estan actius, no hi ha comportament sexual.
L´única
excepció és l´euga. A l´euga, quan es castra, l´animal manté comportament
sexual i quan es troba a inactivitat ovàrica, continúa mostrant comportament
sexual (conducta proceptiva bàsicament i, en alguns casos, conducta receptiva
de baixa intensitat).
La raó és que a
tots els animals domèstics, els ovaris són les úniques estructures que
fabriquen hormones sexuals femenines. A l´euga, les glàndules adrenals poden
produir hormones sexuals femenines suficients per mantenir el comportament
sexual. Això es dóna només als èquids i primats.
RELACIÓ ENTRE
L´ACTIVACIÓ OVÀRICA I LA CONDUCTA SEXUAL A LES FEMELLES
A les femelles
dels animals domèstics hi ha una relació molt estreta entre l´activació ovàrica
i la conducta sexual.
La unitat
funcional de l´ovari és un conjunt de teixit conjuntiu que conté els folículs
ovàrics (ovòcit envoltat per una sèrie de cèl·lules que serveixen per produir
hormones i participar a la nutrició de l´ovòcit).
L´activitat
d´un folícul ovàric és una activitat de tipus cíclic. Quan un animal arriba a
la pubertat i els ovaris comencen a madurar (els ovaris creixen i les cèl·lules
que envolten l´ovòcit fabriquen estrògens). Aquesta és la fase folicular. Els
estrògens tenen 2 efectes sobre l´animal (desencadenen la conducta sexual i
desencadenen l´ovulació).
Quan l´animal
ovula, el folícul no té l´ovòcit, però existeixen les cèl·lules que envoltaven
l´ovòcit i canvien la seva activitat hormonal i, enlloc de produir estrògens,
passen a produir progesterona. Aquesta és la fase de cos luti (el que queda del
folícul quan s´ha ovulat). Serveix perquè permet ddeduir com canvien les
concentracions d´estrògens i progestàgens al llarg del temps.
El període
d´estro és induït pels estrògens. La conducta proceptiva es veuria una mica
abans que el període d´estro.
A tots els
animals domèstics, l´ovulació té lloc durant la segona meitat de l´estro. Hi ha
3 excepcions:
· VACA: és
diferent de la resta de mamífers domèstics perquè el seu període d´estro és
particularment curt. L´ovulació té lloc hores després del final de l´estro.
· GOSSA: si
extirpem els ovaris a les espècies domèstiques, amb l´administració
d´estrògens, hi hauria conducta sexual. A la gossa, a més dels estrògens,
s´hauria d´administrar progesterona. L´estro comença més tard que l´ovulació.
L´ovulació tindrà lloc al començament de l´estro.
· A LES ESPÈCIES
AMB OVULACIÓ INDUÏDA: a les espècies amb ovulació espontània, els estrògens
produeixen l´ovulació. A les espècies d´ovulació induïda la còpula (o qualsevol
simulació de còpula), estimula l´ovulació. Es dóna ovulacióinduïda a la gata i
el conill. L´ovulació depén de quan copuli.
Sempre que hi
ha ovulació hi ha estro, excepte als
animals on hi ha l´ovulació silenciosa (a l´ovella i a la vaca).
A la vaca,
després del part, el 50% de les vaques no mostren estro coincidint amb la
primera ovulació.
La primera
ovulació postpart és silenciosa al 50% de les vaques.
El 10% dels
animals tampoc no mostren estro a la segona ovulació.
La inactivitat
ovàrica depén de les condicions de les vques. El pic d´estrògens del final de
la gestació indueix una mena d´estat refractori al SNC de la vaca. Això
significa que el SNC, mentre és a l´estat refractari, no pot respondre als
estrògens de la fase foolicular. La progesterona posa fi a l´estat refractari.
A les vaques
que encara queda l´estat refractari, la progesterona no ha estat suficient. Amb
el segon cos luti, la progesterona acaba amb l´estat refractari totalment.
RELACIÓ ENTRE
EL COMPORTAMENT SEXUAL I LA INSEMINACIÓ ARTIFICIAL
La inseminació
artificial és important a les vaques de llet, per produir llet, i a les explotacions de porcs. L´objectiu productiu
bàsic a les explotacions lleteres és aconseguir que les vaques tinguin un part
cada any.
A més, l´estro
és particularment curt.
A una
explotació de llet, detectar els estros té conseqüències productives. La
probabilitat de que la inseminació artificial tingui èxit depén del moment en
el que s´ha donat. Al millor dels casos, la probabilitat d´èxit és del 80%. Al
cap de 10 hores, la probabilitat és ja del 40%. Si s´insemina bans també hi ha
el 40%. Per detectar l´estro es fa mitjançant indicadors d´estro. N´hi ha de
primaris i de secundaris. Fan referència a canvis morfològics o de
comportament.
Un indicador
primari només apareix quan la vaca està en cel.
Els indicadors
secundaris es manifesten una mica abans i després de l´estro.
L´indicador
primari és que la vaca es deixa montar
quan la monten altres vaques.
Els indicadors
secundaris són tres:
-La vaca monta a altres vaques.
-La vaca disminueix la seva ingestió
d´aliment.
-La vaca està molt més activa que
normalment.
DETECCIÓ
D´INDICADORS
Hi ha dues
coses que s´han d´aconsellar al ramader:
-Temps d´observació dels animals. Com a
mínim s´ha de fer 2 cops al día i millor si són 3 cops al día.
-Evitar a l´explotació qualsevol cosa que
disminueixi aquesta conducta indicadora. El punt bàsic és el terra. Si
rellisquen, els animals seràn inhibits. Un terra que causi coixeres evitarà
aquest comportament.
A la truja
també es fa sempre inseminació artificial. La detecció del cel a la truja es
basa al reflexe d´immobilitat. A una truja en cel, el seu SNC està sota els
efectes dels estrògens. Si s´aplica pressió sobre la zona dorsal de la truja
(si es fa pressió sobre l´esquena de la truja), es queda quieta. El problema és
que és un indicador poc sensible.
Aquest reflexe
d´immobilitat es detectaria només al 50% dels animals en cel. Això és degut a
que el reflexe depén de molts estímuls (l´estímul principal és l´estímul
tàctil, però s´han d´aplicar altres estímuls). Si a més, la truja està olorant
una feromona del mascle, augmenta fins a un 80%. La feromona del mascle es
troba bàsicament a la saliva. Si, a més, es posa el soroll d´un porc, la
probabilitat augmenta fins a un 90%. Si, a més, es col·loca un aspecte de porc,
s´augmenta fins a un 99%.
La millor
situació és tenir un operari i un porc. S´ha d´induir el reflexe d´immobilitat
en contacte amb el porc. El mascle només aporta els estímuls.
La feromona
sexual del mascle té un pes molecular molt alt i és molt poc volàtil. LA
feromona és l´estímul clau per aconseguir una bona detecció del cel (per això,
el mascle ha d´estar molt a prop de la femella).
Les femelles,
sovint mostren una resposta d´habituació als estímuls sexuals dels mascles i
l´estímul deixa de tenir efecte. Normalment els mascles i femelles han d´estar
separats quan no s´està detectant el cel. És l´equivalent a l´efecte Coolidge.
Inicio.
 |
