COMPORTAMENT SOCIAL I AGRESSIVITAT
GOS
El 50 % de les
consultes de problemes de conducta de petits animals és el comportament
agressiu del gos cap a les persones. Es caracteritza per:
-La majoria dels cops, l´agressivitat no té
causa orgànica ( només al 20% té causa orgànica, però al 80% no té causa
orgànica).
-Afecta sobretot als gossos mascles.
-De tots els tipus
d´agressivitat, el més freqüent és l´agressivitat per dominància.
Els factors que
fan que un gos acabi presentant els problemes per agressivitat per dominància
(genotip i factors hormonals: andrògens). El fet que aquesta tendència es
converteixi o no en problema depén molt de la interacció amb el propietari.
Sobretot quan el gos és relativament jove.
·
L´heretabilitat d´una tendència agressiva al gos no es coneix. A altres
espècies, s´ha vist que l´h2 és com a mínim una h2 mitja. Fa suposar que el gos
no deu ser un cas excepcional. Els factors genètics mostren un factor important
en l´heretabilitat de la tendència del gos.
· Algunes races
sembla ser que tenen més disponibilitat per presentar agressivitat. Es
important perquè hi ha impediments legals al Regne Unit sobre 4 races: Pit-Bull
Terrier, Fila Brasileiro, Dogo Argentí i el Tosa Japonés. El Pit-Bull Terrier,
segons les estadístiques, és el més perillós en relació a qualsevol altre gos.
No només es deu a factors genètics. També es deuen a factors ambientals.
· L´agressivitat
per dominància és el problema més freqüent. 2 de cada 3 problemes
d´agressivitat són per dominància. La solució, fins ara, consisteix en
l´eutanasia. Els factors que influeixen són múltiples:
No existeix
encara un estudi rigurós.
A qualsevol
tret de comportament es defineix el valor predictiu. L´agressivitat per
dominància té un valor predictiu mig-alt.
L´única raça
que es pensa que està sobrerepresentada per l´agressivitat per dominància és el
Pit-Bull. Un animal que té agressivitat per dominància té una organització
jeràrquica perquè viu en grup, igual que els llops. S´han de compartir els
recursos. La jerarquía és un ordre on hi ha un animal (líder) dominant i altres
sumisos. El dominant sempre té accés prioritari pels recursos. Entre la resta
s´estableixen altres jerarquíes. Al gat hi ha un animal dominant i la resta són
tots iguals.
La dominància
no és 1 característica d´un gos en concret. Es diu que aquell animal és
dominant sobre altre. La dominància és la probabilitat de que un animal
determinat obtingui l´accés a un recurs davant d´un altre. Té com a sentit que
un animal pot ser dominant sobre uns i sumís respecte altres.
El típic al
cavall és que és sumís sobre un altre cavall, però, en canvi, pot ser dominant
sobre altre del que ell és sumís.
El problema del
gos és que no accepta ser sumís i vol ser el dominant. Els animals en general
estableixen relacions de dominància per evitar la baralla contínua per un
determinat recurs. El llenguatge és corporal.
Aquest és el
principi d´antítesis (postures diferents que solen ser completament opossades
per evitar l´ambigüetat).
La postura
màxima de sumisió és la de tombar-se panxa enlaire i orinar-se a sobre.
L´adopten els cadells quan la mare estimula el reflexe de defecació i micció.
El fet de
llepar la part de sota del llavi inferior també és una altre actitut infantil
per fer que la mare regurgiti. El fet que un comportament determinat perdi la
seva funció anterior i estableixi una nova funció és la ritualització.
El retrat
dominant del gos és un mascle, entre 1´5 i 2 anys d´edat i, sembla ser, que hi
ha races més propenses que altres. Són gossos que es mostren agressius (des de
ensenyar les dents fins a mossegar directament). Aquesta agressivitat sempre es
dóna a situacions concretes de conflicte ( el que el gos creu que és seu). Ex:
hora de menjar, càstic, joguines, lloc de descans... La més interessant és la
del càstic perquè podria ser un problema de por. Si presenta altre problema o segons la postura es pot
determinar.
Pot variar de
moltes maneres.
Abans d´iniciar
el tractament s´ha de fer una anàlisi de risc per veure si el problema s´ha de
tractar:
1. Si hi ha nens
petits (<8 anys) perquè la conducta del nen és molt difícil de modificar. És
el factor de risc més important.
2. Discapacitats
o persones grans.
3. Intensitat
dels atacs. Interessa que sigui consistent.
Per tractar, el
primer que s´ha de fer és fer entendre que el gos vol manar més que ell. S´ha
de convèncer a l´amo de que el tractament l´ha de fer ell, és lalrg i no té
garanties. A nivell del fenotip no es pot fer res, a nivell hormonal no hi ha
cap empitjorament (pot quedar-se igual, però mai serà perjudicial). No
s´aconseguirà remetre el problema només amb la castracció.
El propietari
només pot fer:
- Vía directa: Intentar guanyar al gos en
cada baralla. És important evitar-la. Cada cop que el gos té un enfrontament i
guanya, el problema empitjora.
-Vía indirecta: s´ha de fer pagar un preu
sempre al gos per obtenir un privilegi. Si es fa d´una manera consistent,
funciona. S´ha d´evitrar qualsevol enfrontament amb el gos.
També
s´utilitza la medicació, mitjançant:
-Tipus
hormonal: protestàgens sintètics (acetat de mengesterol: té un efecte depressor
del SN). Actúen ràpidament però tenen molts efectes secundaris sobretot a
tractaments llargs (diabetes, càncers...).
-Dels que
modifiquen els nivells de serotonina a nivell del SN (prozac, regula els
nivells de serotonina; miticilina i té una acció sedant. Es poden fer
tractaments pràcticament indefinits però el temps que triga en donar resultat
és bastant llarg.


