ALCANS
I CICLOALCANS
Els hidrocarburs són els compostos orgànics que tenen Carboni i Hidrògen. Es divideixen en:
·Hidrocarburs aromàtics: derivats del benzè (C6H6)
·Hidrocarburs alifàtics:
** alcans
** alquens
** alquins
** cicloalcans
Els alcans són
hidrocarburs saturats (CnH2n+2 sent n=nº àtoms
de Carboni que conté la molècula).
CH4------> Metà
C2H6 ----->
Età La diferència és
una unitat -CH2- que s´anomena metilè.
C3H8 ----->
Propà
C4H10 ----> Butà
La nomenclatura
segons la IUPAC és:
|
HIDROCARBUR |
NOM |
RADICAL |
NOM RADICAL |
|
CH4 |
MET-À |
CH3- |
MET-IL |
|
CH3CH3 |
ET-À |
CH3-CH2- |
ET-IL |
|
CH3CH2CH3 |
PROP-À |
CH3-CH2-CH2- |
PROP-IL |
|
CH3CH2CH2CH3 |
BUT-À |
CH3CH2CH2CH2- |
BUT-IL |
Quan hi ha
alcans ramificats:
1.Es determina quina és la cadena carbonada contínua més llarga per saber el nom genèric del compost.
2.Els radicals hidrocarburs que substitueixen a un o més Hidrògens a la cadena carbonada principal, es nombren com a substituents, utilitzant prefixes i nombres que s´anteposen al nom genèric.
Es numera sempre la cadena principal de manera que el substituent tingui el nombre més baix possible. Quan hi ha varis substituents es considera la numeració més baixa la que té el nombre menor quan s´esdevé la primera diferència.
3.Quan un substituent apareix més d´una vegada a la mateixa o diferent posició, s´utilitzen els prefixes di-, tri-, tetra-...
4.Si tenim dos substituents diferents es nombren per ordre alfabètic. Utilitzem sempre un guió per separar les lletres dels números. A l´ordre alfabètic no importen els prefixes.
Els alcans
poden ser linials (n-heptà) o
ramificats:
Són isòmers
constitucionals, és a dir, tenen igual forma molecular però diferent forma
estructural. Difereixen en la conectivitat entre els àtoms.
RADICALS
SUBSTITUIENTS
Per numerar es
comença pel CARBONI que té l´enllaç amb la cadena principal.
CICLOALCANS
Tenen com a
forma molecular CnH2n. És com si hi hagués una insaturació perquè han perdut 2 HIDRÒGENS.
Solen ser:
·MONOCÍCLICS (CnH2n)
Quan hi ha
radicals es comencen a contar des del radical per ordre alfabètic, procurant
que siguimn els menors nombres.
D´ON S´EXTREUEN
ELS HIDROCARBURS?
´Les fonts més
importants dels hidrocarburs són el petroli i el gas natural. El petroli és una
mescla de diferents hidrocarburs, la majoria dels quals són alcans i també hi
ha hidrocarburs aromàtics. S´han de separa mitjançant la destil·lació
fraccionada del petroli que sereix per tenir diferents fraccions per pesos
moleculars.
|
TEMP. EBULLICIÓ |
NOMBRE DE CARBONI |
EXEMPLES |
|
20ºC<-->100ºC |
C1-C7 |
CH4,CH3CH3GAS I
DISSOLVENT |
|
40ºC<-->200º |
C5-C10 |
GASOLINA |
|
175ºC<-->275ºC |
C15-C25 |
QUEROSÉ, GAS-OIL |
|
NO VOLÀTILS |
C20-C60 |
OLIS,ASFALT, LUBRICANTS |
A les
refineries també es fa el cracking (trencar els enllaços de les fraccions de
pes molecular alt per obtenir més quntitat de la fracció C5-C10 i obtenir més
benzina.
HIDROGENACIÓ
D´UN DOBLE ENLLAÇ
PROPIETATS
FÍSIQUES
|
HIDROCARBUR |
PUNT D´EBULLICIÓ |
|
CH4 Metà |
-161.5 GAS |
|
C2H6 Età |
-88.6 GAS |
|
C3H8 Propà |
-42.1 GAS |
|
C4H10 Butà |
-0.5 GAS |
|
C5H12 Pentà |
36.1 |
|
C6H14 Hexà |
68.7 |
|
C7H16 Heptà |
98.4 |
C1-C5 ---> GASOS
C5-C10 --> LÍQUIDS
C11-C20 -->LÍQUIDS
VISCOSOS
>C20 -->SÒLIDS
Les forces
intermoleculars (forces que hi ha als enllaços) són molt febles i són:
- Van der Waals (són les més importants: expliquen
l´alt punt d´ebullició. Els electrons que formen l´enllaç no es troben quiets i
es formen uns dipols per aquest moviment, que indueix un altre dipol en altre
molècula i s´exerceixen interaccions). El punt d´ebullició augmenta a mesura que
augmenta el pes molecular.
- Dipol-dipol
- Ponts d´hidrògen
Si comparem el
pes molecular:
|
|
Pes molecular (g/mol) |
Punt ebullició (ºC) |
|
Età ......CH3CH3 |
30 |
-89 |
|
Metanol .......CH3OH |
32 |
66 |
Quan a la molècula hi ha un enllaç polar, no hi ha
prou amb considerar només les forces de Van der Waals.
El moment
dipolar és la suma vectorial de tots els dipols polars.
CO2
--> geometria linial
El moment
dipolar s´escriu amb m mCO2 = 0
L´existènica
d´aquests moments dipolars dóna lloc a les interaccions dipol-dipol. LA
molècula s´orienta de froma que les càrregues diferents es toquin i formarà una
força de cohesió que s´hauran de trencar per a canviar d´estat.
L´ ENLLAÇ PER
PONT D´HIDROGEN
Es trobarà quan
hi hagi enllaços entre ,
que són enllaços molt polaritzats. L´exemple més habitual és l´aigua a l´estat
líquid i sòlid. No són enllaços covalents. Es simbolitza amb una ratlla
puntejada.
El CH3OH té un punt
d´ebullició tant elevat diferent del C2H6 per les interaccions
dipol-dipol i pels ponts d´hidrògen.
SOLUBILITAT
DELS HIDROCARBURS
Els disolvents
polars sempre disolen polars i els disolvents apolars, sempre disolen apolars.
POLAR.........
H2O + CH3OH
APOLAR
.......BENZÈ + PENTÀ
El benzé és el disolvent apolar.
El colesterol
ha de ser soluble en sang (H2O).
PROPIETATS
QUÍMIQUES
Les propietats
químiques en la reactivitat dels hidrocarburs són:
· Inèrcia
química d´hidrocarburs saturats. A temperatura ambient, els alcans no
reaccionen amb àcids (Hcl, H2SO4). Tampoc no reaccionen amb bases (NaOH, KOH) ni amb
reductors (HUESO2).
· Oxidació
(combustió): mitjançant O2 i una guspira.
· Cloració i
bromació: es tracta d´agafar un hidrocarbur (RH) amb Cl i reaccionen sempre i
quan fem una irradiació amb una l específica,
donant lloc a la substitució de l´H per un clor i a la formació de Hcl.
La bromació és
el mateix tipus de reacció. Els halurs d´alquil es poden aconseguir mitjançant
l´hidrocarbur i el Cl o Br.
ISOMERIA
CONFORMACIONAL DELS ALCANS
És degut al
lliure gir al voltant del enllaç senzill C-C i es comença a veure al primer
hidrocarbur.
Si mantenim el
C de davant en una posició simple es pot aconseguir un gir de 60º dels altres
hidrògens.
Aquestes
diferents configuracions a l´espai degut al gir al voltant de l´enllaç s, reben el nom de conformacions. Es poden dibuixar en perspectiva
caballera o en projeccions de Newmann.
El CARBONI de
davant és un punt i es pinten els HIDRÒGENS
del CARBONI. El CARBONI del darrera es pinta com una rodona i es
col·loquen els HIDRÒGENS del CARBONI de darrera.
Als isòmers
constitucionals es trenquen els enllaços, mentres que als isòmers
conformacionals només es varien la conformació en l´espai dels àtoms.
L´età sempre
s´està movent. Els isòmers conformacionals es troben en equilibri dinàmic. Però
l´età es trobarà a la posició B perquè els electrons sofriràn menys repulsió
amb els altres electrons. Energèticament,
es troba
constantment en un equilibri dinàmic entre les diferents conformacions. Es
trobarà en més proporció a la del mínim energètic.
La conformació
eclipsada és la que té els enllaços totalment alineats. La conformació extesa o
alternada és més estable que l´eclipsada.
Les
conformacions exteses són més estables que les eclipsades perquè els
impediments esteris (a l´espai) són menors.
ISOMERIA
CONFORMACIONAL DELS CICLOALCANS
CICLOPROPÀ
Hauria de
tenitr 109º, però no els tenen. Té els CARBONIS en el plà però es formen angles de 60º i els enllaços són febles
i es formen uns enllaços d´anell i la molècula és molt poc estable i molt
reactiva a causa de la tensió d´anell.
CICLOBUTÀ
Forma angles de
90º i també té una tensió d´anell. Els enllaços C-H són paral·lels i estan
eclipsats. Tenen impediments de tipus esteri.
No es manté en
un pla recte. Augmenta una punta 20º i no té impediments esteris perquè els
Hidrògens no estàn eclipsats. Encara que un CARBONI surti del plà, també té
tensió d´anell.
CICLOPENTÀ
Tots els
enllaços C-H es troben alineats i són paral·lels. Això provoca l´impediment
esteri. Per això, també aixeca un CARBONI respecte el plà. D´aquesta manera els
enllaços C-H no són alineats i no hi ha impediments esteris. Es diu que es
troba en forma de sobre.
CICLOHEXÀ
Si es posa plà,
els sis enllaços C-H són paral·lels i els impediments esteris són importants.
El 1969, el premi Nobel de Química, va donar-se a Barton i Hassel per trobar la
no configuració plana del ciclohexà. Per evitar els impediments esteris es
col·loca en forma de cadira.
El ciclohexà
està contínuament en un equilibri dinàmic. El flipping del ciclohexà és el
canvi de cadira.
Els HIDRÒGENS
AXIALS són els que van un amunt i un avall. Se sitúen en un pla perpendicular
respectee dels CARBONIS.
Quan es fa el
flipping de l´anell, els HIDRÒGENS AXIALS passen a ser EQUATORIALS. Els altres
HIDRÒGENS es troben en la posició oposada. Les puntes indiquen si l´HIDRÒGEN va
cap amunt o cap avall. La nau és inestable a causa dels dos HIDRÒGENS de les
puntes, que gairebé es toquen.
METILCICLOHEXÀ
El metil es pot
col·locar a una posició axial o equatorial. Hi ha diferències entre el metil
axial i l´equatorial. La forma més estable és la que té el metil en posició
equatorial.
Si es troba en
la posició axial hi ha un impediment esteri entre els HIDRÒGENS. S´anomenen
interacciones 1,3-diaxials i es donen entre el metil i l´HIDRÒGEN del CARBONI
número 3.
La cadira és
un mínim energètic. A temperatura
ambient, el 99% de molècules són cadires i les molècules tenen energia
suficient per fer 1 milió d´interconversions cada segon.
A temperatura
de 25ºC, un 95% de les molècules de cadira tenen una conformació en equatorila
del metil.
A mesura que
augmenti el tamany del substituient, augmenta la posició del substituient en
posició equatorial.
ISOMERIA
·CONSTITUCIONAL
O ESTRUCTURAL: Degut a la diferent conectivitat entre els àtoms.
·CONFORMACIONAL:
Degut a diferències espaials
·
CONFIGURACIONAL O ESTEREOISOMERIA : Difereixen en la orientació espaila dels
àtoms que tenen la mateixa constitució. GEOMÈTRICA CIS/TRANS:Només en
cicloalcans
Els isòmers
geomètrics només existeixen quan hi ha dos substituients en el cicloalcà.
La forma CIS: Té
els dos substituients cap al mateix cantó.
La forma TRANS:
Té un substituient cap amunt i altre cap abaix.
Al ciclohexà
s´ha de considerar el flipping de l´anell.
Per comprovar
les propietats físiques dels isòmers geomètrics del ciclohexà:
|
|
ISÒMER |
PUNT EBULLICIÓ (ºC) |
|
1,2-DIMETIL CIC. |
CIS |
130.04 |
|
1,2-DIMETIL CIC. |
TRANS |
123.7 |
|
1,3-DIMETIL CIC. |
CIS |
120.1 |
|
1,3-DIMETIL CIC. |
TRANS |
123.5 |
Els ciclohexans
tenen flipping i donen lloc a isòmers
conformacionals.
Aquests isòmers
són més estables amb els substituients a equatorial per a que no hi hagin
interaccions.
Els
substituients més voluminosos sempre estaràn més còmodes en posició equatorial perquè
tindrà menys interaccions.


