ALQUINS
Són compostos
que tenen triples enllaços. Es nombren igual que els alcans però acabant en -í.
CnH2n-2
H-C = C-H
----->Etí (acetilé) 2800ºC
OBTENCIÓ
D´ALQUINS
Les reaccions
d´obtenció de l´acetilé
-C=C-
REACTIVITAT
D´ALQUINS
Hidrogenació
Amb
catalitzador, la reacció necessita menys energia i és més ràpida.
Halogenació
Addició d´HX (X= Cl, Br)
Oxidació
Enantioisomeria i diastereoisomeria
Serien part de
la isomeria configuracional, que són els estereoisòmers (enantioisòmers i
diastereoisòmers).
Els
enantioisòmers són aquells estereoisòmers que són la imatge especular l´un de
l´altre.
Els
diastereoisòmers no són la imatge especular un de l´altre.
Com no són
superposables, són molècules diferents. Els enantiòmers només es trobaràn a
molècules de Carboni asimètric (amb quatre substituents diferents). El carboni
asimètric també s´anomena centre o carboni quiral.
Si tenen un
substituent repetit, no són enantiomers.
Tots els
enantiòmers tenen propietats físiques iguals, amb l´excepció que un enantiòmer
fa desviar el pla de la llum polaritzada cap a la dreta i l´altra el fa desviar
el mateix angle cap a l´esquerra.
La llum és un
moviment ondulatori que es mou en tots els sentits possibles. Quan la llum
passa per un polaritzador, només es mou en un sol pla. Quan la llum passa a
través del enantiòmer es provoca una desviació del pla de la mostra polaritzada
d´uns graus. L´altre enantiòmer el farà girar amb el mateix angle cap a l´altre
costat. Aquesta desviació és la
rotació mesurada.
Les molècules
quirals desplacen el pla de llum de d´activitat òptic. No tenen pla de
simetria. Tenen activitat òptica.
Les molècules
aquirals són tot el contrari.
Els enantiòmers
només es diferencien pel pla de rotació. Els enantiòmers dextrorotatoris giren
cap a la dreta (enantiòmer d, enantiòmer +)
Els enantiòmers
levorotatoris giren cap a l´esquerra ( enantiòmers l, enantiòmers -).
Quan es vol
indicar que hi ha una mescla, s´escriu (+,-) ó (d,l).
Quan hi ha una
mescla dels enantiòmers més o menys al 50%, rep el nom de mescla racèmica (té
una rotació òptica = 0). La mescla no és òpticament activa. Els enantiòmers
s´on isòmers configuracionals.
NOMENCLATURA
DELS ENANTIÒMERS
La nomenclatura
mitjançant d i l va ser al primera històricament. Els sucres o aminoàcids
sempre porten aquesta nomenclatura.
Els dos
enantiòmers serien:
Primer s´escriu
com es vol i després es fa la imatge especular. Per explicar la nomenclatura D
i L, s´ha d´escriure en projecció de Fisher. Quan tenim un producte i es vol
escriure en projecció de Fisher, es col·loca la cadena carbonada en disposició
vertical, qmb el carboni més oxidat a dalt.
A la projecció
de Fisher, el Carboni asimètric es sol deixar com una ratlla:
El
gliceraldehid que té el grup alcohol cap a la dreta és D. El que el té cap a
l´esquerra és L. Es considera sempre el grup alcohol del penúltim carboni.
També hi ha
altra tipus de nomenclatura: la nomenclatura de Cahn-Ingold-Prelog:
Els grups
prioritaris són primer a, després b, c i d.
L´ordre de
prioritat es basa en el nombre atòmic más alt. Ex: I>C
Un cop s´han
col·locat els grups prioritaris, es col·loquen des d´a fins a d, tenint sempre
el grup menys prioritari cap a darrera. Es gira des d´a cap a b i després cap a
c. Si el gir és de sentit contrari a les agulles del rellotge és l´enantiòmer
S.
Si gira igual
que el rellotge, és l´enantiòmer R. Si volem tenir l´altre enantiòmer, només
s´ha de fer la seva imatge especular.
Quan hi ha un
doble enllaç es considera per Cahn-Ingold-Prelog que el Carboni està unit a dos
oxígens i l´oxígen dos fos pel mateix carboni.
Per mirar si és
R o S, l´Hidrògen ha de ser per darrera de l´observador.
Quan tenim una
molècula en projecció de Fisherr, els enllaços verticals de la cadena
hidrocarbonada són enrrera i els enllaços horitzontals, endavant.
La configuració
absoluta és l´orientació real dels àtoms o grups d´àtoms d´una molècula en
l´espai.
La configuració
R i S o D i L ens determina la configuració absoluta del centre asimètric.
(+) = d =
dextrorotatori i no és igual que D.
DIASTEREOISOMERIA
Quan a una
molècula hi ha més d´un centre quiral,
el nombre màximd ediastereoisòmers que se´n deriven d´aquesta molècula són
2^nervio, on nervio és el nombre de Carboni asimètrics.
Quan n=1
....... 2 estereoisòmers (enantiòmers R,S)
Quan n=2
....... 4 estereoisòmers (enantiòmers R,S)
Hidrat de carboni: 2,3,4-trihidroxibutinaldehid
A i B són enantiòmers. C i D són enantiòmers.
A i C, B i C, A i D, i, B i D, són diastereoisòmers
perquè no són la imatge especular l´un de l´altre.
FORMES MESO
Les formes
meso són molècules que només tenen dos
centres quirals i, enlloc de tenir quatre estereoisòmers, només tenen 3. Passa
quan els dos àtoms dels dos centres quirals són idèntics. Ex: àcid tartàric.
La forma a i b
són iguals. A i B són la forma meso.
Les molècules
amb pla de simetria tenen una activitat òptica igual a 0.
Al cas següent
també esperaríem 4 estereoisòmers, però només hi ha tres, perquè la molècula té
un pla de geometria. Tindrem dos estereoisòmers i una forma meso.
QUIRALITAT ALS
ÉSSERS VIUS
Als éssers
vius, a tot arreu hi ha centres quirals. Quan hi fiquem un racèmic, el receptor
no el veu de la mateixa manera i reacciona de forma diferent segons quin
enantiòmer.
Un producte
quiral sap distingir entre un estereoisòmer i l´altre.
Inicio.
 |
